Enzo Traverso és un dels historiadors de les idees del segle XX amb major projecció internacional. Professor en la Cornell University d’Ithaca (Nova York), els seus treballs sobre el totalitarisme, Auschwitz, les guerres mundials, l'antisemitisme i les noves cares de la dreta, han sigut traduïts a multitud d'idiomes. En 2018, Balandra va editar El nous rostres del feixisme; ara Afers ha publicat, en un breu lapse, dos dels seus últims llibres, El «jo» en l’escriptura de la història (2021) i Dialèctica de l’irracionalisme (2022), tots dos traduïts acuradament al català per Gustau Muñoz, que és també director de la col·lecció Biblioteca de pensament crític en la qual ha aparegut aquest últim. En el primer, Traverso qüestiona el gir subjectivista d'aquells historiadors que ja no es conformen només amb la reconstrucció i la interpretació del passat, sinó que necessiten explicar també la seua pròpia història; en el segon, al voltant del qual gira la següent conversa, «historitza» amb originalitat i rigor un dels grans llibres incompresos del pensament crític del segle XX: La destrucció de la raó, de Lukács.

Enzo Traverso is one of the most internationally renowned historians of 20th century ideas. Professor at Cornell University in Ithaca (New York), his works on totalitarianism, Auschwitz, the world wars, anti-Semitism and the new faces of the right have been translated into many languages. The Valencian publishing house Afers has published, in a short space of time, two of his latest books, "El 'jo' en l'escriptura de la hitòria" (2021) and "Dialèctica de l'irracionalisme" (2022), both carefully translated into Catalan by Gustau Muñoz, who is also director of the collection "Biblioteca de pensament crític" in which the latter has appeared. In the first, Traverso questions the subjectivist turn of those historians who are no longer satisfied only with the reconstruction and interpretation of the past, but who also need to explain their own history; in the second, which is the subject of the following conversation, he brilliantly and rigorously historicises one of the great misunderstood books of 20th century critical thought: Lukács' "The Destruction of Reason".