Actualment són moltes les veus que es posicionen per fer evident que la preparació per poder tenir cura de les persones no sols ha de ser tècnica sinó també ètica (Bellver Capella, 2014), (Domingo Moratalla, 2013), (Arroyo Gordo M. P., Cortina Orts, Torralba Madrid, & Zugasti Cabrillo, 1997), (Noddings, 2003), perquè aquesta acció és una acció transcendent (Watson, 2011). Les cures són el fenomen fonamental de l’existir (Heidegger, 1999) i abasten no sols el camp d’allò físic sinó també allò moral, construir-se; créixer i madurar (Foucault, 1990). La formació de les infermeres i infermers com a responsables de la cura de la salut de les persones, haurà de permetre no sols acumular coneixements sinó desenvolupar actituds, perquè el que necessiten és tenir uns principis que hauran d’estar als fonaments de l’actuació professional ja que sense aquests principis no tindrà sentit la cura (Nightingale, 1990) (Ulrich, 1996) (Bellver Capella, 2014). La preparació d’aquests professionals ja no pot estar centrada en conèixer què cal fer, sinó com ho han de fer (Watson, 2011). Cortina (Arroyo Gordo M. P., Cortina Orts, Torralba Madrid, & Zugasti Cabrillo, 1997) assenyala que un infermer o una infermera madura serà aquell o aquella que haja aconseguit desenvolupar una sèrie d’actituds: compassió, actitud vocacionada, responsabilitat, capacitat de comunicació, capacitat per promoure, competència tècnica i autoestima. Cal preguntar-se: estem aconseguint que l’alumnat que se forma en les nostres facultats puga fer-ho de manera adequada, és a dir no sols amb l’adquisició de coneixements, sinó també amb l’adquisició o desenvolupament de les actituds que són necessàries? el procés d’ensenyament i aprenentatge que estem seguint, és l’adequat? Per poder donar resposta a les qüestions ens cal disposar d’un instrument que permeta mesurar les actituds necessàries per tenir cura de les persones, entre l’alumnat del Grau en Infermeria. Aquesta investigació està centrada en el disseny i validació d’un qüestionari per mesurar les actituds que ens proposa Cortina. El suport teòric que fonamenta aquest treball descansa sobre dos constructes: tenir cura i actitud. Tenint com a referència els models infermers (Marriner Tomey & Raile, 1999) i el treball d’autores com Collière (1982), Watson (2011), Noddings (2003) i Gilligan (2003), entre altres, es desenvolupa el constructe cura i la cura infermera. Des de la Teoría de Acción Razonada de Fishbein i Ajzen (1980) i l’aportació d’autors i autores com (Moya Morales, et al., 1997) (Munné Matamala, 1986) Cortina (Arroyo Gordo, Cortina Orts, Torralba Madrid, & Zugasti Cabrillo, 1997) entre altres es desenvolupa el constructe actitud i les actituds necessàries per tenir cura de la salut de les persones. Es tracta d’una investigació metodològica (Polit & Hungler, 2000), amb un disseny quantitatiu de validació de probes (Bandalos, 2018) i (Jornet Meliá, Suárez Rodríguez, & Pérez Carbonell, 2000). Tot i tenint en compte els Estàndards per a Probes Educatives i Psicològiques (2018). L’aplicació del qüestionari per a la seu validació s’ha fet sobre una mostra representativa de l’alumnat de tercer i quart curs del Grau d’Infermeria. L’instrument dissenyat ha estat un qüestionari tipus Likert per la simplicitat del mètode d’elaboració i els bons resultats generals, sense deixar de banda la qualitat Morales Vallejo et al. (2003). El qüestionari ha quedat configurat en set (7) dimensions: compassió, actitud vocacionada, responsabilitat, actitud cap a la comunicació, actitud cap a l’empoderament en salut, actitud cap a la competència tècnica i actitud cap a l’autoestima professional. En cadascuna d’aquestes dimensions els ítems, atenent als referents teòrics utilitzats, Fishbein i Ajzen (1980), han estat agrupats en tres subdimensions: cognitiva, afectiva-avaluativa i conductual. Les variables sociodemogràfiques estudiades han estat: edat, sexe, curs, primera opció de matrícula, estudis previs. Mitjançant el Judici d’Experts, (Pedrosa, Suárez i García-Cueto 2014) (Galicia Alarcón, Balderrama Trápaga i Edel Navarro 2017), (Escobar-Pérez i Cuervo Martínez 2008), (Bernal García, Salamanca Jiménez i Pérez Gutiérrez 2020), ha estat possible el disseny i la validació de contingut del qüestionari. L’informe favorable al projecte, per part del Comitè Ètic d’Investigació en Humans de la Universitat de València, va permetre l’inici de la recollida de dades, que es va fer entre octubre de 2020 i maig de 2021. La mostra obtinguda ha estat de 309 participants en el test i 90 en el retest. Les tècniques estadístiques utilitzades per a determinar la fiabilitat, validació de constructe i l’estabilitat temporal han estat les següents: el Coeficient alfa de Cronbach i l’Interval de Confiança IC; l’Escalament Multidimensional (EMD) amb càlcul dels estadístics Estrès de Kruskal, i RSQ (coeficient de correlació de quadrats) i la t-student per a mostres emparellades amb el Coeficient de Correlació Interclasse ICC. Tanmateix, s’ha realitzat una anàlisi descriptiu de l’escala en una mostra representativa d’alumnat, amb el càlcul dels estadístics (mitjana, desviació típica, rang) per tal d’obtenir resultats sobre el nivell de les actituds entre l’alumnat, calculant-se la t-student per a mostres no emparellades, per tal d’identificar diferències significatives entre les respostes emeses per l’alumnat de tercer i quart. Els resultats obtinguts mostren que el qüestionari presenta unes propietats psicomètriques adequades: α =.789 amb un interval de confiança (95%IC.753,.822); uns valors d’Estrès situats entre 0.01 i 0.05, i uns valors de RSQ sobre (.99), molt pròxims al valor 1. I pel que fa al test retest sols 13 dels 117 ítems que integren el qüestionari han resultat amb una p<0.05 i el Coeficient de Correlació Interclasse ha estat de 0.837. La valoració del nivell de les actituds entre l’alumnat de tercer i quart ha mostrat que les mitjanes més baixes apareixen en les actituds responsabilitat i actitud cap a l’autoestima professional. Les diferències entre l’alumnat de tercer i quart, en relació al nivell de les actituds resulten significatives en l’actitud compassió, responsabilitat, actitud cap a la comunicació, cap a l’empoderament i cap a l’autoestima professional. Aquests resultats deixen obertes, al menys, les següents línies d’investigació: aplicació del qüestionari VANCS en una mostra més gran, que abaste una representació de tots el centres de formació infermera en la Comunitat Valenciana; mesurar el canvi i evolució en el nivell d’actituds de l’alumnat d’infermeria al llarg de la seua formació; determinar en quina mesura les metodologies d’ensenyament aprenentatge influeixen sobre el nivell de les actituds del alumnat; i adaptar i validar el qüestionari VANCS per a la seua aplicació entre el col·lectiu professional, per determinar l’evolució de les actituds amb l’experiència professional. Aquests resultats també permetran incloure de manera explícita l’ensenyament, modificació i avaluació de les actituds en els programes formatius dels infermers i les infermeres.

Nowadays, there is a clear trend among professionals towards the evidence that training to take care of people does not only have to be technical but also ethical (Bellver Capella, 2014), (Domingo Moratalla, 2013) (Arroyo Gordo M. d., Cortina Orts, Torralba Madrid, & Zugasti Cabrillo, 1997), (Noddings, 2003). This action matters (Watson, 2011), since care is the fundamental phenomenon of existing (Heidegger, 1999) and encompasses not only the physical field but also the moral: build, believe and mature (Foucault, 1990). The training of nurses, responsible for taking care of people's health, should combine both the accumulation of knowledge and the development of attitudes. Nurses need to have principles that support their professional performance, without these principles, care will be meaningless (Nightingale, 1990) (Bellver Capella, 2014). The training of these professionals can no longer be focused on knowing what to do, but also on how to do it (Watson, 2011). Cortina (Arroyo Gordo M. d., Cortina Orts, Torralba Madrid, & Zugasti Cabrillo, 1997) points out that a mature nurse will be the one who has managed to develop a series of attitudes: compassion, vocational attitude, responsibility, communication skills, ability to promote, technical competence and self-esteem. Two questions arise: Are we ensuring that the students who are trained in our Faculties can do so adequately, not only acquiring knowledge but also developing the necessary attitudes? Is the teaching and learning process we are following the right one? To answer these questions, we need an instrument to measure among students of the Degree in Nursing, these attitudes so necessaries to take care of people. This research is focused on the design and validation of a questionnaire to measure the attitudes proposed by Cortina. The theoretical support that bases the work rests on two theoretical constructions: caring and attitude. The theoretical construction of caring and nursing care is developed taking as a reference among others, the nursing models (Marriner Tomey & Raile, 1999) and the works of authors such as (Collière, 1982), (Watson, 2008), (Noddings, 2003) and (Gilligan, 2003). The theoretical construction of attitude and attitudes necessaries to take care of people's health is developed from the Theory of Reasoned Action of Fishbein & Ajzen, (1980) and the contribution of authors among others as (Moya Morales, et al., 1997), (Munné Matamala, 1986), Cortina. It is a methodological investigation (Polit & Hungler, 2000), with a quantitative design for validation of tests (Bandalos, 2018) and (Jornet Meliá, Suárez Rodríguez, & Pérez Carbonell, 2000). Taking into account the Standards for Educational and Psychological tests (2018). The application of the questionnaire for its validation has been carried out on a representative sample of students in the third and fourth year of the Degree in Nursing. The instrument designed has been a Likert-type questionnaire due to the simplicity of the elaboration method and the good general results, without neglecting the quality (Morales Vallejo, Urosa Sanz, & Blanco Blanco, 2003). The VANCS questionnaire has been configured in seven (7) dimensions: compassion; vocational attitude; responsibility; attitude towards communication; attitude towards empowerment in health; attitude towards technical competence and attitude towards professional self-esteem. In each of these dimensions, the items, according to the theoretical referents used by Fishbein and Ajzen (1980), have been grouped into three subdimensions: cognitive, affective-evaluative and behavioral. The sociodemographic variables studied were: age, sex, grade, first enrollment option, previous studies. The design and validation of the content of the questionnaire has been possible thanks to the Experts Judgment (Pedrosa, Suárez Álvarez, & García-Cueto, 2014), (Galicia Alarcón, Balderrama Trápaga, & Edel Navarro, 2017), (Escobar Pérez & Cuervo Martínez, 2008), (Bernal García, Salamanca Jiménez, & Pérez Gutiérrez, 2020). The favorable report of the project, by the Comitè Ètic d'Investigació en Humans of the Universitat de València, triggered the start of data collection, which took place between October 2020 and May 2021. The sample obtained was of 309 participants in the test and 90 in the retest. The statistical techniques used to determine the reliability, construct validation and temporal stability have been the following: Cronbach's alpha coefficient and the (CI) Confidence Interval; Multidimensional Scaling (MDS) with calculation of statistical Stress Kruskal, and RSQ (correlation coefficient square) and the t-student for paired samples with the intraclass correlation coefficient ICC. A descriptive analysis of a representative sample of third and fourth grade students has also been carried out, with the calculation of statistics (median, standard deviation, range) to obtain results on the level of attitudes among students, calculating the t- student for unpaired samples, to identify significant differences between the responses of third and fourth grade students. The results obtained show that the questionnaire presents adequate psychometric properties: α = .789 with a confidence interval (95% CI.753, .822); Stress values between 0.01 and 0.05, and RSQ values above (.99), very close to the value 1. Regarding the retest test, only 13 of the 117 items that make up the questionnaire have resulted with a p <0.05 and the Interclass Correlation Coefficient has been 0.837. The assessment of the level of attitudes among third and fourth year students has shown that the lowest medians appear in the attitudes of responsibility and attitude towards professional self-esteem. Concerning third and fourth year students attitude levels, the differences are significant in attitudes: compassion, vocational attitude, responsibility, communication skills, ability to promote, technical competence and self-esteem. These results leave open lines of research such as: application of the VANCS questionnaire in a larger sample that includes a representation of all nursing training centers in the Comunitat Valenciana; measure the change and evolution of the level of attitude of nursing students throughout their training; determine how much teaching and learning methodologies affect the level of student attitudes; adapt and validate the VANCS questionnaire for application among the professional community, to determine the evolution of attitudes according to professional experience. These results will allow the explicit inclusion of teaching, modification and evaluation of attitudes in the training programs for nurses.