La tesi titulada Els moriscos dels Borja a la Vall d’Albaida: terra, vassalls i senyors a la baronia de Castelló de Rugat, aborda l’estudi de l’economia i la societat de el Rafalet, Aielo i Castelló de Rugat, llocs moriscos de l’interior valencià. La temàtica ha suscitat un important debat entre els que consideraven l’economia morisca d’aquestes zones com quasi de subsistència, producte d’una producció agrària que buscava merament l’autoabastiment, inserida en una comunitat caracteritzada per la seua pobresa general, i aquells que defenien que es tractés d’una societat en gran mesura semblant a la de les localitats habitades per cristians vells. El treball portat a terme a partir de l’estudi de la documentació fonamentalment senyorial i notarial, encara que també d’altres orígens (delmes eclesiàstics i documentació parroquial, entre d’altres) ha permés constatar el dinamisme de l’economia i la societat de la baronia de Castelló de Rugat, situada a la Vall d’Albaida, sota predomini senyorial de la Casa de Borja. L’anàlisi en profunditat de diversos capbreus senyorials ha mostrat un procés d’ampliació i transformació dels cultius entre els que n’abunden, junt a aquells orientats a l’obtenció del cereal, altres de tipus arbori i arbustiu (vinya, oliveres, figueres, moreres…) destinats clarament a la transformació i comercialització del producte agrari. L’estructura de la propietat agrària mostra, per la seua part, un equilibri caracteritzat per l’existència d’un important nombre de mitjans propietaris d’horta i secà situats entre una minoria de grans, d’ambdós tipus de terra, i un grup de menuts de parcel·les de secà. En el període clau del creixement econòmic que té lloc al darrer terç de segle XVI s’ha pogut observar com, a pesar de la tendència creixent en l’àmbit mediterrani cap a una major polarització social, la societat morisca de la baronia ha resistit bastant bé aquest procés, i com aquestes classes mitjanes es mantenen. A més a més, per a reforçar els arguments estipulats a la redacció de la tesi s’ha incorporat un extens i detallat apèndix, aclaridor per a una tesi com la presentada, on els aspectes quantitatius són fonamentals, però també per a concretar l’anàlisi de les famílies i la manera de transmissió de la terra, entre d’altres. La metodologia emprada per al desenvolupament de l’estudi ha estat fonamentalment la quantitativa, guia precisa per al treball amb llibres capbreus.

The thesis entitled Els moriscos dels Borja a la Valld’Albaida: terra, vassalls i senyors a la baronia de Castelló de Rugat addresses the study of the economy and society of El Rafalet, Aielo and Castelló de Rugat, morisco places of the Valencian inland. The issue has given raise to an important debate among those who considered the morisco economy of these areas as almost subsistence economy due to an agricultural production that sought merely self-sufficiency, inserted in a community characterized by its general poverty, and those who argued that it was a society largely similar to that of the localities inhabited by old Christians. The work, carried out mainly on the basis of the study of manorial and notarial documentation, as well as documentation from other origins (ecclesiastical tithing and parish documentation among others), has enabled us to ascertain the dynamism of the economy and the society of the barony of Castelló de Rugat, located in la Vall d'Albaida, under the lordly predominance of the House of Borja. The in-depth analysis of several manorial tax records has revealed a process of expansion and transformation of crops among which are those aimed at obtaining cereals, as well as tree and shrub crops (vines, olive trees, fig trees , mulberries…), clearly intended for the processing and marketing of the agricultural products. The structure of the agrarian property shows, on the other hand, a balance characterized by the existence of an important number of middle landowners of irrigation and rain-fed land, among a minority of big landowners of both types of land, and a group of small landowners of rain-fed land. In the key period of economic growth that took place in the last third of the 16th century, it has been observed that, despite the growing trend in the Mediterranean towards greater social polarization, the morisco society of the barony withstood this process quite well, and also that these middle classes kept stable. In addition, in order to reinforce the arguments put forward in this thesis and also to specify the analysis of families and the mode of transmission of land, an extensive and detailed appendix has been incorporated, which may be clarifying for a thesis such as the one presented here, in which the quantitative aspects are fundamental. The methodology used for the development of the study has been fundamentally quantitative, a precise guide for working with tax records.