This work studies the use of disinformation to construct an image of otherness through the internet. We applied a content analysis methodology to the 161 racist, xenophobic or Islamophobic fake news pieces that were discredited in 2020 by the four Spanish information verification media entities accredited by the International Fact-Checking Network: Maldita.es, Newtral, Efe Verifica and Verificat. The results show that the most commonly used formats were image and video, that disinformation was most often based on taking information out of context and deception, and that the source could not be identified. The most shared characteristics associated otherness with receiving aid, violence and illegal immigration. The most commonly used images were photographs, which mostly showed people in a general manner (not individually). Despite this, disinformation was not generated by manipulating images, but by inserting text over images. The use of supposed screenshots to create fictitious references or take truthful screenshots out of context was also notable. Este trabajo estudia la construcción de la imagen de la otredad a través de la desinformación en Internet. Para ello, aplica una metodología de análisis de contenido a los 161 bulos de carácter racista, xenófobo o islamófobo desmentidos en 2020 por los cuatro medios españoles de verificación de información acreditados por la International FactChecking Network: Maldita.es, Newtral, Efe Verifica y Verificat. Los resultados evidencian que los formatos más empleados fueron la imagen y el vídeo, y que las desinformaciones se basaron mayoritariamente en la descontextualización y el engaño, sin identificar su fuente. Los atributos más transmitidos asociaron la otredad a la recepción de ayudas, la violencia y la inmigración irregular. Las imágenes más empleadas fueron las fotografías, que mayoritariamente representaron a las personas de manera no individualizada; sin embargo, la desinformación no se produjo a través de la manipulación visual, sino de la inserción de texto. También fue notable la difusión de supuestas capturas de pantalla, aprovechadas para crear referentes ficticios o descontextualizar otros realmente existentes. Aquest treball estudia la construcció de la imatge de l'alteritat a través de la desinformació a Internet. Per fer-ho, aplica una metodologia d'anàlisi de contingut a les 161 boles de caràcter racista, xenòfob o islamòfob desmentides el 2020 pels quatre mitjans espanyols de verificació d'informació acreditats per la International Fact-Checking Network: Maldita.es, Newtral, Efe Verifica i Verificat. Els resultats evidencien que els formats més emprats van ser la imatge i el vídeo, i que les desinformacions es van basar majoritàriament en la descontextualització i l'engany, sense identificar-ne la font. Els atributs més transmesos van associar l'alteritat a la recepció d'ajudes, la violència i la immigració irregular. Les imatges més utilitzades van ser les fotografies, que majoritàriament van representar les persones de manera no individualitzada; no obstant això, la desinformació no es va produir a través de la manipulació visual, sinó de la inserció de text. També va ser notable la difusió de suposades captures de pantalla, aprofitades per crear referents ficticis o descontextualitzar-ne uns altres que existien realment.