L’atenció educativa a l’alumnat d’alta capacitat continua plantejant molts dubtes i incerteses en el sistema educatiu actual. L’objectiu d’aquesta tesi és explicar (diagnosticar i analitzar) quina és la resposta educativa que rep actualment l'alumnat d'altes capacitats en el sistema educatiu valencià, amb la intenció d’elaborar propostes de millora educativa. El disseny de la investigació respon a tres tipus estudi: un estudi documental, un estudi de tipus descriptiu-correlacional de tipus quantitatiu i una anàlisi de grups de discussió de tipus qualitatiu. L’estudi documental ha servit per revisar quina és la formació inicial i contínua que s’ofereix als professionals de l’educació. L’estudi descriptiu correlacional ha analitzat les següents dimensions: formació rebuda, coneixements sobre l’alta capacitat, creences i actituds, coneixement de la legislació vigent i resposta educativa aplicada a l’alumnat d’alta capacitat. Les dades s’han recollit a través de dos qüestionaris realitzats ad hoc, un dirigit al professorat i l’altre als professionals de l’orientació educativa. Finalment, s’han plantejat dos grups de discussió: un de famílies i l’altre d’alumnat d’alta capacitat. L’anàlisi de les dades recollides mostra que la formació inicial de docents i professionals de l’orientació sembla més orientada al dèficit que a la promoció del talent i a obviar la importància de treballar amb l’alumnat d’alta capacitat. S’evidencia, a més de la manca de formació de base, que molts dels professionals de l’educació se senten poc capacitats per atendre l’alumnat d’alta capacitat. Per tant, el fet d’haver rebut formació tampoc no garanteix que aquesta tinga una transferència directa a l’aula. D’altra banda, són els i les professionals més joves els qui mostren un millor coneixement i una visió menys estereotipada i més lliure de prejudicis cap a l’alta capacitat. En canvi, no existeix una relació significativa entre els coneixements i les actituds en base a la formació rebuda. Són per tant les generacions més joves les que parteixen d’una visió menys estereotipada cap a l’alta capacitat. Pel que fa al coneixement de la legislació vigent, s’hi manifesta un clar desconeixement de la legislació vigent per part dels docents, però no en el cas dels i les professionals de l’orientació, sobretot entre aquells que treballen a l’educació pública i porten més temps treballant. Per acabar, en relació a quina és la resposta educativa que rep l’alumnat amb altes capacitats actualment al sistema educatiu valencià, les dades recollides mostren una manca de planificació a llarg termini, de coordinació entre etapes (o fins i tot dins la mateixa etapa) i de capacitat d’establir un itinerari clar i coherent que done la resposta que l’alumne/a necessita. En última instància, la proposta d’intervenció que es planteja en aquesta tesi aborda la necessitat d’orientar el sistema educatiu cap al desenvolupament del talent de l’alumnat, i no cap al dèficit, com ocorre en el sistema educatiu actual. És partint d’aquesta base que cal emmarcar la resposta específica a l’alumnat d’alta capacitat, que ha de ser planificada i tenir un seguiment al llarg del temps. A més d’això s’hi proposen dos documents que poden facilitar l’organització de la resposta educativa a aquest alumnat per part dels professionals de l’educació, atenent a les pròpies necessitats educatives, vinculades a la seua particular forma d’aprendre. Les diferents mesures proposades s’emmarquen dins del quatre nivells de mesures per afavorir la inclusió de l’alumnat que estableix la legislació vigent arran del Decret 104/2018. Un sistema educatiu que mira cap a la inclusió de tot l’alumnat s’ha d’orientar necessàriament cap a l’equitat, i no cap a la igualtat, ha de donar oportunitats a cada alumne o alumna, independentment de les seues característiques o circumstàncies.The curriculum model for gifted students continues to raise many doubts and uncertainties in the current education system. The aim of this thesis is to explain (diagnose and analyze) what is the curriculum model that currently accommodates gifted students in the Valencian education system, with the intention of developing proposals for educational improvement. The research design responds to three types of study: a documentary study, a quantitative descriptive-correlational study, and a qualitative type group discussion. The documentary study has been used to review the initial and ongoing training offered to education professionals. The correlational descriptive study analyzed the following dimensions: training received, knowledge of gifted abilities, beliefs and attitudes, knowledge of current legislation, and educational response applied to gifted students. The data were collected through two ad hoc questionnaires, one aimed at teachers and the other at professionals in educational guidance. Finally, two focus groups have been set up: one for families and the other for gifted students. The analysis of the data collected shows that the initial training of teachers and guidance professionals seems to be more focused on deficit than on the promotion of talent and to obviate the importance of working with gifted students. In addition to the lack of basic training, it is evident that many of the education professionals feel inadequately prepared to attend to gifted students. Therefore, the fact that one has received training does not guarantee that it will be transferred directly to the classroom. On the other hand, it is the youngest professionals who show the best knowledge and the least stereotypical and prejudice-free view of gifted education. In contrast, there is no significant relationship between knowledge and attitudes based on the training received. It is therefore the younger generations who are starting from a less stereotypical view of gifted education. With regard to the knowledge of the current legislation, there is a clear ignorance of the current legislation by teachers, but not in the case of guidance professionals, especially among those who work in public education and those with more years of experience in the field. Finally, in relation to the current curriculum model for gifted students in the Valencian education system, the data collected show a lack of long-term planning, coordination between stages (or even within the same stage ) and the ability to establish a clear and coherent itinerary that attends to student needs. Ultimately, the proposed intervention in this thesis addresses the need to orient the education system towards the development of student talent, and not towards the deficit, as is the case in the current education system. It is on this basis that the specific model for gifted students needs to be framed, which must be planned and monitored over time. In addition, two documents are proposed that can facilitate the organization of the curriculum model for these students by education professionals, taking into account their own educational needs, linked to their particular way of learning. The different measures proposed are framed within the four levels of measures to promote the inclusion of students established by current legislation pursuant to Decree 104/2018. An education system that looks towards the inclusion of all students must necessarily be oriented towards equity, and not towards equality, it must give opportunities to each student, regardless of their characteristics or circumstances.