La relació formal entre Joan Fuster i Serra d’Or, que durà, amb algun parèntesi enmig, vint-i-cinc anys (1959-1984), va donar com a fruit més de cent cinquanta articles. D’aquests, cent trenta van sorgir distribuïts equitativament en dues seccions: seixanta-cinc en la primera, «Restriccions mentals», que s’allargà des de l’abril de 1968 fins a l’agost de 1973, i seixanta-cinc més en la segona, «Passar el dia, empènyer l’any», que s’estengué des del febrer de 1978 fins al gener de 1984. Aquesta tesi doctoral té com a objectiu l’anàlisi literària d’aquest corpus d’articles tan delimitat. En primer lloc, s’hi realitza la justificació teòrica de l’adscripció de l’article literari en el gènere de l’assaig, una adscripció que es fonamentarà en la revisió i l’examen d’un conjunt d’estudis teòrics, tant des dels gèneres periodístics com des dels gèneres literaris. Sobre l’adopció de la perspectiva dels segons, la tesi fixa un aparat teòric a partir de la proposta de definició assagística, pràctica i operativa, formulada per Gonçal López-Pampló. Paral·lelament, s’hi investiga el context històric, cultural i polític de l’autor així com de l’època de la seua participació en la revista de Montserrat. De la mateixa manera, s’hi expliquen àmpliament els anys d’aquesta col·laboració, cosa que permet veure’n el tipus de contacte que establí, les polèmiques que originà o en què es trobà immergit o les conseqüències en els seus papers tant de la censura civil com de la censura interna de la capçalera. Així mateix, la tesi descriu i detalla el corpus d’articles objecte d’estudi, a més d’inventariar totes les contribucions –també les que veieren la llum abans de les dues seccions o de manera paral·lela, i, fins i tot, els articles que restaren inèdits– que Joan Fuster pensà per a Serra d’Or. Arribats a aquest punt, s’hi explica l’articulisme de l’autor a partir de la comparació entre la bibliografia de referència de l’assaig fusterià i les reflexions metaliteràries de l’escriptor mateix. Finalment, s’hi apliquen els paràmetres sobre els quals es basa la proposta de definició del gènere assagístic de López-Pampló al corpus d’articles seleccionat, d’una banda, per tal de legitimar l’adscripció dels articles literaris de Joan Fuster al camp de l’assaig, i, d’una altra, per a comprendre el procés d’elaboració dels textos seguit per l’assagista, l’embolcallament estètic de l’argumentació, el plantejament dels diferents temes o el model de llengua literària que escollí.

The formal relationship between Joan Fuster and Serra d'Or existed for 25 years (1959-1984), and of course had its comings and goings. This cooperation resulted in more than 150 articles, of which 130 were equally divided into two main sections: the first one («Restriccions mentals», from April 1968 to August 1973) including 65 articles, and the second one («Passar el dia, empènyer l'any», from February 1978 to January 1984) comprising 65 more. Thus, the present thesis aims to provide a literary analysis of this restricted collection of articles. Towards that goal, the first step taken consists of presenting a theoretical justification for the inclusion of literary articles in the essay genre. This attribution will certainly be based on both the revision and the examination of a set of theoretical studies, including the journalistic and the literary genres alike. Upon the adoption of perspective of the latter, this thesis also attempts to set a theoretical framework based on the essayrelated, practical and operational definition Gonçal López-Pampló suggested back in the day. At the same time, the historical, cultural and political context of the author is studied through the following pages, as well as the period he worked with the Montserrat's journal. The years this collaboration lasted are also thoroughly assessed, thus enabling us to know first-hand the kind of contact he established, the controversy he started -or that he saw himself involved in-, and even the impact both the civil censorship and the journal had on his work. In addition to the detailed description of the article body hereinunder studied, the present thesis inventories each and every contribution Joan Fuster made for Serra d'Or, including some collaborations published before these two previously mentioned sections were published (or even at the same time), without ignoring the articles that never saw the light of the day. The author's own articulism is subsequently explained through a comparison between the reference literature related to the role of the essayist and the meta-literary reflections of the author himself. As a final remark, the criteria upon which Gonçal López-Pampló's definition of genre is based are applied to the selected article body. Thus, the objective pursued consists of legitimising the belonging of Fuster's literary articles to the essay genre. Besides, the present thesis also tries to understand the process of text creation he used, as well as the cosmetic ornament of the text, the approach to the different topics or even the literary language model he chose.