Educational Impairment in Social Anxiety Disorder and Post-Traumatic Stress Disorder
NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Educational Impairment in Social Anxiety Disorder and Post-Traumatic Stress Disorder

DSpace Repository

Educational Impairment in Social Anxiety Disorder and Post-Traumatic Stress Disorder

Show simple item record

dc.contributor.advisor Fernández de la Cruz, Lorena
dc.contributor.advisor García Soriano, Gemma
dc.contributor.author Vilaplana-Pérez, Alba
dc.contributor.other Departament de Personalitat, Avaluació i Tract. Psicologics es_ES
dc.date.accessioned 2021-02-23T09:21:09Z
dc.date.available 2021-02-24T05:45:06Z
dc.date.issued 2020 es_ES
dc.date.submitted 12-02-2021 es_ES
dc.identifier.uri https://hdl.handle.net/10550/78086
dc.description.abstract Tant la Fòbia social (FS) com el Trastorn d’estrès posttraumàtic (TEPT) s’han associat al baix rendiment acadèmic, però els estudis previs presentaven importants limitacions metodològiques. Per a realitzar recerca epidemiològica, és útil utilitzar els registres administratius i de salut poblacionals, com els disponibles a Suècia. Per tal de desenvolupar estudis amb garanties, és important que els codis diagnòstics que contenen aquests registres siguen vàlids i fiables. Aquesta tesi per compendi d’articles té com a primer objectiu validar el codi diagnòstic de l’FS (el codi diagnòstic del TEPT ja ha sigut prèviament validat) per a després explorar, per mitjà dels registres poblacionals suecs, l’associació entre l’FS i el TEPT i els indicadors objectius del rendiment acadèmic al llarg de tot el cicle escolar. Mètodes A l’estudi I, el codi diagnòstic de l’FS de la CIM-10 (F40.1) va ser validat per mitjà de la revisió d’històries clíniques i es calcularen el valor predictiu positiu (PPV) i la concordança entre jutges. Els estudis II i III exploraren les associacions entre l’FS i el TEPT i el rendiment acadèmic (respectivament) mitjançant dos estudis observacionals de cohorts poblacionals incloent tots els individus suecs nascuts entre 1973 i 1997, amb informació acadèmica fins a finals de 2013. Els nivells educatius estudiats van ser la idoneïtat per a accedir a l’educació secundària no obligatòria, la finalització de l’educació secundària superior, la iniciació d’estudis universitaris, la finalització d’un grau universitari i la finalització d’estudis de postgrau. S’analitzaren les dades mitjançant models de regressió logística. També es va estudiar la implicació de les comorbiditats psiquiàtriques en l’associació. Es va dur a terme una comparació entre germans, que permetia controlar els factors familiars compartits. A l’estudi III es van ajustar les anàlisis per la capacitat cognitiva dels individus en una submostra d’homes que havien realitzat el servei militar. Resultats El 81% de les històries clíniques revisades per a validar el codi d’FS van ser considerats vertaders positius (PPV = 0,81) i la concordança entre jutges va ser substancial (κ=0.72). Els estudis epidemiològics que examinaren les associacions entre l’FS i el TEPT amb el rendiment acadèmic incloïen cohorts amb 2,238,837 i 2,244,193 persones nascudes a Suècia, respectivament. Les persones diagnosticades amb FS tenien menys probabilitat d’aprovar totes les assignatures en l’últim any d’educació obligatòria (OR ajustada [aOR] amb rang de 0,19 a 0,44) i tenien menys probabilitat de ser idònies per a cursar un programa d’educació secundària superior vocacional (aOR=0.31) o acadèmic (aOR=0.52), menys probabilitat d’acabar l’educació secundària superior (aOR=0.19), menys probabilitat d’iniciar estudis universitaris (aOR=0.47), d’obtenir un grau universitari (aOR=0.35), i d’acabar un post-grau (aOR=0.58), comparat amb persones no exposades als trastorns. De manera similar, un diagnòstic de TEPT es va associar amb una menor probabilitat de completar tots i cadascun dels nivells educatius estudiats, incloent un 82% menys de probabilitat d’acabar l’educació obligatòria (aOR=0.18), un 87% menys de probabilitat d’acabar l’educació secundària superior (aOR=0.13), un 68% menys de probabilitat d’obtenir un grau universitari (aOR=0.32), i un 73% menys de probabilitat d’obtenir un grau universitari (aOR=0.27). En ambdós estudis epidemiològics, els resultats es van mantenir malgrat excloure les comorbiditats psiquiàtriques. A la comparació entre germans els resultats van romandre significatius però es van atenuar fins a quasi la meitat (rang d’aOR de 0,22 a 0,53) indicant que una part de les associacions observades podria explicar-se pels factors familiars. A l’estudi III, la capacitat cognitiva no va interferir en l’associació. Conclusió El codi diagnòstic de l’FS en el registre nacional de pacients de Suècia és vàlid i fiable. Les persones amb FS o TEPT tenen un risc substancialment més gran de disminució del rendiment acadèmic en tots els nivells educatius al llarg de la vida, independentment de factors de confusió com la comorbiditat psiquiàtrica, la capacitat cognitiva general o els factors familiars. Una detecció i intervenció precoç en aquests trastorns psiquiàtrics tenint present esta associació és necessària per a reduir la interferència funcional de les persones que conviuen amb un trastorn psiquiàtric. es_ES
dc.format.extent 136 p. es_ES
dc.language.iso en es_ES
dc.subject PTSD es_ES
dc.subject TEPT es_ES
dc.subject social anxiety disorder es_ES
dc.subject social phobia es_ES
dc.subject educational impairment es_ES
dc.subject epidemiology es_ES
dc.subject trauma es_ES
dc.subject rendiment educatiu es_ES
dc.subject post-traumatic stress disorder es_ES
dc.title Educational Impairment in Social Anxiety Disorder and Post-Traumatic Stress Disorder es_ES
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis es_ES
dc.subject.unesco UNESCO::PSICOLOGÍA es_ES
dc.description.abstractenglish Psychiatric disorders have generally been linked to academic underachievement, but previous studies focusing on the association of social anxiety disorder (SAD) and post-traumatic stress disorder (PTSD) and educational outcomes had methodological limitations. Population-based administrative and health registers are often used for research purposes. In this sense, it is important that the diagnostic codes included in these registers are valid and reliable in order to conduct good quality epidemiological studies. This thesis aimed to validate the diagnostic code for SAD – the diagnostic code for PTSD had been previously validated – and, subsequently, explore the association between SAD and PTSD with objective indicators of educational attainment across the lifespan by using the Swedish population-based registers. Methods The ICD-10 code for SAD (F40.1) was validated using chart review methods. Positive predictive values (PPV) and agreement between two raters (using Cohen’s kappa) were calculated. Associations between SAD and PTSD and educational outcomes were studied by means of two population-based birth cohort studies of all Swedish individuals born between 1973 and 1997 and followed up until 2013. The exposed individuals were those with registered diagnosis of SAD or PTSD in the National Patient Register. The educational outcomes under study were: eligibility to access upper secondary school, finish upper secondary education, start a university degree, obtain a university degree, and finish postgraduate education. Logistic regression models, adjusted by relevant covariates, tested the association between SAD or PTSD and the educational outcomes.The role of psychiatric comorbidities was also studied. Sibling analyses controlled for familial factors shared by full siblings. Results A total of 81% of the reviewed files to validate the code of SAD were considered to be 'true positive' cases (PPV=0.81). Inter-rater agreement regarding the presence or absence of SAD was substantial (κ=0.72). The register-based studies examining the association between SAD and PTSD with educational achievement included cohorts of 2,238,837 and 2,244,193 Swedish-born individuals, respectively. Individuals diagnosed with SAD were less likely to pass all subjects in the last year of compulsory education and less likely to be eligible for a vocational (adjusted odds ratio [aOR]=0.31) or an academic program (aOR=0.52) in upper secondary education, finish upper secondary education (aOR=0.19), start a university degree (aOR=0.47), obtain a university degree (aOR=0.35), and finish postgraduate education (aOR=0.58), compared to unexposed individuals. Similarly, a diagnosis of PTSD was associated with lower odds of achieving each of the assessed educational milestones during the study period, including 82% lower odds of finishing compulsory education (aOR=0.18), 87% lower odds of finishing upper secondary education (aOR=0.13), 68% lower odds of starting a university degree (aOR=0.32), and 73% lower odds of obtaining a university degree (aOR=0.27). In both epidemiological studies, the results remained largely unchanged when psychiatric comorbidities were taken into account. The sibling analyses showed still statistically significant but attenuated estimates, indicating that part of the observed associations could be explained by factors shared by siblings. Conclusion The diagnostic code for SAD in the Swedish National Patient Register is valid and reliable. Individuals with SAD or PTSD, as recorded in this register, are consistently less likely to achieve all educational milestones across the lifespan, over and above a number of confounders such as psychiatric comorbidities and familial factors. Early detection and intervention in these psychiatric disorders is warranted in order to alleviate the long-term adverse effect on academic performance. es_ES
dc.embargo.terms 0 days es_ES

View       (4.319Mb)

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search DSpace

Advanced Search

Browse

Statistics