|
A partir de la revisió comparada de publicacions de Jenaro Prieto i J. L. Borges i A. Bioy Casares a principis de la dècada dels quaranta, aquest article informa l'adopció de posicionaments que ací designarem irònics en els circuits literaris de Xile i l'Argentina. La identificació i exposició d'aquests comportaments està orientada a interrogar la funcionalitat de la paròdia com a eina i estratègia del sabotatge. En particular, ens concentrarem en el develament d'un mecanisme textual que, mitjançant la inversió semàntica i l'avaluació pragmàtica, és susceptible de desactivar tècniques i estils literaris, i d'influir així en les preferències del públic. |