|
Aquest article analitzarà la manera en què Matei Visniec, a través de la seua obra de teatre Paparazzi, dóna a veure l'estructura sil·logística de la seua obra, així com la del polisistema de deformacions que ens envolta i assetja. Tractarem de descriure els mecanismes mitjançant els quals l'autor romanés apunta a la necessitat del sabotatge. En efecte, a través d'una posada en abisme del procés de creació de continguts dels mitjans de comunicació de masses, Paparazzi posa en evidència en forma d'al·legoria teatral allò mateix al que al·ludeix Asensi, això és, el fet que els discursos que modelizan la nostra percepció del món són una representació alterada de la realitat que necessita ser sabotejada. |