|
Aquest article analitza Tres almas para un corazón (2011), novel·la de l'escriptora guineoecuatoriana Guillermina Mekuy. La idoneïtat de la crítica com a sabotatge per a aquesta investigació resideix en l'anàlisi del sil·logisme afectiu com a manera i origen del model de món del discurs, així com l'atenció a l'autor, en tant subjecte complex, responsable d'aquest model. Aquesta novel·la és presentada per la seua autora com una pràctica feminista i decolonial. No obstant això, la crítica com a sabotatge mostrarà com tal perspectiva es dilueix en l'anàlisi de la seua materialitat significant, on es reafirma el model de món modern/colonial de gènere, fet que contradiu la voluntat conscient de l'escriptora. |