La forma llatina de la ciutat d'Alacant és per al geógraf romà Mela (2,93) Lucentiam,mentres que els manuscrits del grec Ptolomeu oferixen Aoúkenton(geogr. 2,6,14), fàcil-ment corregible com *Loúkentonen raó d'una banal confusió de les lletres gregues per a<A> /a/ i per a <Λ> /l/. També un Lucentumcompareix en el llatí de Plini (nat. 3,3,20).Comporta pocs riscs postular una base indoeuropea per al topònim, tant per contindre/nt/, un típic segment derivatiu indoeuropeu i en el seu orige de naturalea provablementadjectival, quant per la seua raïl *lauk- 'clar [del bosc] - llum', molt ben acreditada en sèuindoeuropea (cfr. armeni loys'llum', antic alt alemà lōh'clar [del bosc]', grec leukós'clar- lluent', hitita lukzi'clareja [el dia]', lituà laukas'camp - ras', llatí lūcus'[clar del] bosc',oseti digorés roχs'llum', sànscrit loká - 'espai lliure', antic eslàvic lučь'llum'...), tot lo qualmos duria a supondre un topònim bàsic molt possiblement cèltic tipo *Loucentia'[la]Blanca - Clara', que hauria passat com Lucentumo similar en boca dels parlants de lallengua ibèrica, a on -ou- i la final -iatindrien poques possibilitats de sobreviure i d'ahí alllatí i al grec per a transformar-se en un Laqantya en l'àrap del s. VIII, d'on procediriendirectament el valencià Alacanti l'espanyol Alicante.