El Model Estàndard és la descripció més completa de les partícules fonamentals i les seues interaccions. Està compost per bosons (partícules d'espín enter que estan presents a les interaccions) i fermions (partícules d'espín 1/2 que formen la matèria). No obstant el Model Estàndard no és la teoria final. No inclou la gravitació com una teoria quàntica de camps, no ofereix una explicació clara sobre que podria constituir la Matèria Fosca i a més prediu que els neutrins no haurien de tindre massa. Els físics de partícules treballen en diferents escenaris més enllà del Model Estàndard per a donar solució a aquests problemes. Per a estudiar les desviacions del Model Estàndard en la física del Quark Cim utilitzem una Teoria Efectiva de Camps. Aquestes teories ens permeten parametritzar els efectes desconeguts de física a baixes energies respecte a una escala d'energia més alta. En aquesta tesi descrivim els acoblaments del Quark Cim en termes de contribucions provinents del Model Estàndard així com d'operadors efectius de dimensió sis. En un primer estudi interpretem una mesura de l'asimetria de càrrega per al procès pp->tt a l'LHC en termes d'operadors de dimensió sis de quatre quarks. Aquests tipus d'operadors tenen efectes més grans si els estudiem en règims d'alta energia, per tant utilitzarem una mesura diferencial de l'asimetria de càrrega per a valors alts de la massa invariant del sistema tt. En un segon estudi realitzem un ajust global dels acoblaments electrodèbils del Quark Cim i Quark Fons. Tenim un total de 10 operadors efectius que descriuen els acoblaments levogirs i dextrogirs dels quarks al Bosó Z, la corrent carregada Wtb, els dipols electrodèbils i l'acoblament de Yukawa del Quark Cim. Aconseguim ficar cotes als 10 operadors utilitzant dades existents dels col·lisionadors de partícules SLC i LEP i de la segona fase de l'LHC. A més, estudiem com aquestes cotes es millorarien en l'última fase de l'LHC i en un futur col·lisionador electró-positró. Comparem les cotes existents amb les cotes que obtindríem de dades recollides a un centre d'energia de 250 i 500 GeV al futur Col·lisionador Lineal Internacional (ILC). Demostrem que les cotes millorarien molt fortament utilitzant dades del procés ee->tt. També estudiem l'impacte d'afegir els operadors formats per dos leptons i dos quarks a l'ajust. Açò implica afegir 7 operadors efectius addicionals. Demostrem que afegint dades per a una energia en centre de

The Standard Model (SM) is the most complete description of elementary particles and their interactions. It is composed of bosons, integer-spin particles which mediate the interactions, and fermions, spin-1/2 particles which constitute matter. However the SM is still not the final theory. It does not include gravitation as a quantum field theory, it does not offer a clear explanation of what could constitute the Dark Matter and it predicts the neutrinos to be massless. Particle physicists therefore work on different theories Beyond the Standard Model (BSM) to address these problems. For studying deviations from the SM in top-quark physics we use an effective field theory (EFT) approach. EFTs allow us to parameterize the unknown low-energy physics effects respect to some high energy scale. We describe the top-quark couplings in terms of SM and BSM contributions of dimension-six effective operators. In a first study we interpret the charge-asymmetry measurement for the process pp → tt ̄ at the LHC in terms of four-quark dimension-six operators. These kind of operators have enhanced effects in the boosted regime, so we use differential measurements of the charge asymmetry for high values of the invariant mass of the tt ̄ system. In a second study, we perform a global fit of the electroweak (EW) couplings of the top and bottom quarks. We have a total of 10 effective operators describing the left and right couplings of the top and bottom quark to the Z boson, the charged current W tb, the EW dipole operators and the top-Yukawa coupling. We constrain these operators with existing data from SLC/LEP and from the Run 2 of the LHC. Furthermore, we study how these bounds would improve during the remaining programme of the LHC and at a future electron-positron collider. We compare the existing bounds with the bounds that would derive from data collected at √s = 250 and √s = 500 GeV, at the International Linear Collider (ILC). We show that the bounds improve very strongly with the constraints from the e+e− → tt ̄production process. We also study the impact of adding the two-lepton-two-quark operators to the 10-parameter fit. In this case we add 7 extra operators and an extra centre-of-mass energy, √s = 1 TeV, is needed. We demonstrate that a 17-parameter fit is robust.