Les escriptores espanyoles de la primera edat moderna no han rebut l'atenció que calia, en gran part per la manca de documentació. Els esforços recents d'investigadors feministes, però, han trobat més escriptores de les que es coneixien anteriorment. Aquests investigadors s'han dedicat a l'estudi del seu context històric, com ara l'educació i el nivell social. Cal distingir la producció cultural femenívola d'aquella que prové de religioses o seglars, i també de les elits o no-elits, encara que totes van contribuir als gèneres literaris de poesia, novel·les, contes curts o obres de teatre. Les escriptores també es van dedicar a escriure, a més, els anomenats egodocuments, com ara autobiografies, històries fundacionals de convents o epistolaris, a més de participar en acadèmies literàries i justes poètiques. Tanmateix, el més significatiu en aquest cas és que a través dels seus escrits van crear i van participar en el que podrien anomenar-se comunitats lletrades de dones.