dc.contributor.author |
Ballester, Xaverio |
|
dc.date.accessioned |
2019-09-11T11:26:04Z |
|
dc.date.available |
2019-09-11T11:26:04Z |
|
dc.date.issued |
2019 |
|
dc.identifier.uri |
https://hdl.handle.net/10550/71493 |
|
dc.description.abstract |
De manera general l'adjectiu llatí magnus'gran' fon substituït per grandisen la major partde la Romània. En espanyol, per eixemple, la forma a penes ha perdurat en el nom ta-maño(< tam magnu-). La major perduració de magnusen la part oriental de la Penínsulaibèrica constituïx un atre detallet que caracterisa est àmbit llingüístic. Contem, en efec-te, en topònims com Campmany, Vallmanyao Vilamanyaen Catalunya, CasamanyaenAndorra, un [Sant Antoni de]Portmanyen l'illa d'Eivissa i son sòsies Portmánen Múrcia,tots en un segon component procedent del llatí magnus. En diverses variants, tenim casitotes estes formes conservades també com a antropònims. |
|
dc.language.iso |
cat |
|
dc.relation.ispartof |
rivista italiana di onomastica, 2019, vol. 25, num. 2, p. 757-757 |
|
dc.rights.uri |
info:eu-repo/semantics/openAccess |
|
dc.source |
Ballester, Xaverio 2019 Morman: un vell topònim valencià rivista italiana di onomastica 25 2 757 757 |
|
dc.subject |
topònims |
|
dc.title |
Morman: un vell topònim valencià |
|
dc.type |
info:eu-repo/semantics/article |
|
dc.date.updated |
2019-09-11T11:26:05Z |
|
dc.identifier.idgrec |
134090 |
|