La música ha estat utilitzada des de temps immemorial per influir en els estats emocionals de les persones en tot tipus d’àmbits i situacions i amb objectius molt diversos. Recentment, però, ha començat a despertar l’interés de la ciència. En aquesta revisió bibliogràfica, s’ha realitzat una recerca de les investigacions que en els últims temps han estudiat la relació entre les característiques estructurals dels estímuls musicals ‒tempo, mode, ritme, consonància, intensitat, etc.‒ i el seu efecte sobre l’organisme enj l’àmbit psicofisiològic ‒freqüència cardíaca, freqüència respiratòria, activitat electrodèrmica, piloerecció, arousal i valència subjectiva‒, amb l’objectiu de reflexionar envers les possibilitats que l’aplicació d’aquestes troballes podria tindre sobre el tractament dels trastorns emocionals. Els resultats, tot i presentar algunes limitacions de tipus metodològic, obrin una rama d’investigació prometedora, conformant una justificació teòrica per a l’ús de la música com a eina terapèutica, sota una base científica.

Music has always been used as a tool ofinfluence towards people’s emotions in all kinds of situations for many years, with a wide range of objectives. However, it has started to awake the interest of the science field. In this paper, a research has been carried out regarding the latest investigations about the relationship between the structural characteristics of musical stimuli ‒tempo, mode, rythm, consonance, intensity, etc.‒ and its effects on a living organism at a psychophysiological level ‒heart rate, respiration rate, electrodermal activity, piloerection, arousal and affectivevalence‒ in order totake into consideration how the possible results could have an impact on emotional disorders. The results, despite presenting some limitations regarding the methodological type, trigger a branch of promising investigation, making up a theoretical justification for the use of the music as a therapy, under a scientific base.