Com a anadixi (un terme encunyat per Ehlich, 1982) s?entén, prototípicament, el funcionament referencialment dependent de determinades expressions lligades al context per assenyalar entitats discursives que o bé encara no són tòpics o bé estan a punt de perdre el seu estatus com a tòpics. El tema concret d?aquest estudi és la funció discursivoestructural dels marcants de referència anadíctica. La base de la nostra argumentació seran dos textos curts complets, en dues llengües (francès i anglès). D?aquesta manera, es mostrarà com determinades referències anadíctiques stricto sensu i dicticodiscursives poden assenyalar les macroestructures (estructures de contingut) i superestructures (estructures discursivofuncionals) que les caracteritzen. Aquestes referències poden servir tant per anticipar una transició entre les unitats discursives principals d?un text com per introduir-ne una altra unitat discursiva.