El treball descriu les propostes d'un jove (A. Mezquida, 1986) per a aconseguir que el valencianisme, augmentant la formació i rectificant errors del passat, siga atractiu per a la majoria de valencians (§1). Contra una concepció essencialista i ètnica (Fuster), cal fonamentar-se en la política: en la consciència i la voluntat, amb transversalitat i consensos. Com que la consciència majoritària entre els valencians és l'espanyola, un objectiu central és desplegar la identitat valenciana. Amb mestria (i amb aportacions importants), l'autor explica de quina manera el valencianisme ha vist Espanya (§2) i per què el fet de no tindre en compte de quina manera els valencians veuen Espanya ha impedit que el valencianisme qualle i es consolide (§3). Això no obstant, hi han hagut fets particulars que han possibilitat una expansió significativa del valencianisme polític. De cara al futur, Mezquida proposa una anàlisi aguda del nacionalisme espanyol i com convé que actue el valencianisme (§4). És la part culminant del llibre. Per a quallar, el valencianisme també necessita deduir quins mitjans permetran desplegar internament la identitat valenciana. L'article acaba posant el llibre en l'evolució del valencianisme i remarcant què aporta (§5).