Acompanyament espiritual, malestar emocional i resiliència en pacients en situació de cures pal·liatives i efectes d'una intervenció en espiritualitat
NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Acompanyament espiritual, malestar emocional i resiliència en pacients en situació de cures pal·liatives i efectes d'una intervenció en espiritualitat

DSpace Repository

Acompanyament espiritual, malestar emocional i resiliència en pacients en situació de cures pal·liatives i efectes d'una intervenció en espiritualitat

Show simple item record

dc.contributor.advisor Barreto Martín, Pilar
dc.contributor.author Diego Pedro, Rebeca
dc.contributor.other Departament de Personalitat, Avaluació i Tract. Psicologics es_ES
dc.date.accessioned 2017-09-27T10:27:59Z
dc.date.available 2017-09-28T04:45:05Z
dc.date.issued 2017 es_ES
dc.date.submitted 28-09-2017 es_ES
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10550/61189
dc.description.abstract 1.INTRODUCCIÓ En les publicacions científiques i particularment en el camp de cures pal·liatives s'assenyala la importància d'atendre el conjunt de les necessitats de la persona, incloent les àrees física, social, psicològica i espiritual (Doyle, 1993; Chochinov, 2002; Saunders, 1964). El benestar de les persones depèn, igual que qualsevol estat afectiu, de gran nombre de factors entre els quals es troba present de forma molt important la dimensió espiritual. Aquest fet ha estat debatut i reconegut per les organitzacions professionals i sanitàries en repetides ocasiones (Ministerio de Sanidad, 2016; OMS, 2012). En el marc de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives (SECPAL) es va crear el Grup d'Espiritualitat GES, grup de treball que intenta avançar en el coneixement d'aquesta dimensió per explorar-amb rigorositat i facilitar el seu acompanyament en els pacients al final de la vida (Benito, Barbero i Dones, 2014). Amb aquesta finalitat s'ha dissenyat un model que parteix d'una forma específica d'entendre l'espiritualitat, el sofriment, el benestar i el mateix concepte d'individu subjacents. El model proposat presenta tres ancoratges fonamentals, a saber: Entendre la persona com un ésser complex, dinàmic, únic i de naturalesa espiritual que s'expressa com ésser en relació: amb si mateix, amb els altres i amb la transcendència. Des d'aquest model de relacions intra, inter i trans personals definim els recursos i necessitats espirituals que conceptuem com: sentit, connexió i pertinença i que al seu torn constitueixen la base del qüestionari d'avaluació de necessitats i recursos espirituals del GES (Benito et al., 2014). Entendre que la mort, més enllà d'un cessament de les constants vitals i una amenaça per a la integritat del subjecte, suposa juntament amb el procés de morir, un fenomen actiu que implica la persona en totes les seves dimensions, independentment de les seves creences. El model assumeix també que el patiment serà més gran si existeix desequilibri entre el nivell d'amenaça percebut i els recursos per fer-hi front (Cassell, 1991). L’Organització Mundial de la Salut i les institucions professionals i acadèmiques exposen, que l’alleugeriment del sofriment és un dels objectius primordials en matèria de promoció de la salut (OMS, 2012; NICE, 2013; NCCN, 2003; National Cancer Institute, 2012). Abundant literatura revel·la que el sofriment afecta a les dimensions física, social, espiritual i psicològica de la persona (Krikorian i Limonero 2012, Mateo, 2016). La literatura remarca la relació entre el pla espiritual i el pla emocional de la persona (Barreto et al., 2015; Breitbart, 2015; Kandasamy et al., 2011). Estudis recents exposen que la integració i dissolució del sofriment es facilita explorant i atenent elements com la transcendència, les relacions, el sentit a la vida o la coherència, tots aspectes nuclears de l’espiritualitat (Gómez-Batiste et al., 2011;Gil i Ballester,2013). La literatura revisada posa de relleu la relació entre el sofriment emocional i el desig de construir relacions significatives (Sinclair et al, 2006) observant-se també, en aquest cas, el lligam entre el malestar emocional i els elements espirituals com la connexió i l’harmonia en les relacions. Algunes d'aquestes investigacions han aportat que l'absència de simptomatologia depressiva i ansiosa són dos dels millors indicadors de benestar emocional en la situació de vulnerabilitat (Tate, 2011; Tuck et al., 2001; Tuck i Thinganjana, 2007) així com que un major grau de resiliència estaria associat a menors nivells de malestar emocional (Grotberg, 2003; Neenan, 2009). Fry i Keyes (Eds.) (2010) en el seu llibre Fortaleses i Benestar al final de la vida, exposen que el terme resiliència engloba el desenvolupament normal i excepcional a l’hora d’afrontar el risc i l’adversitat, la recuperació, la plasticitat i la capacitat de regenerar-se així com la capacitat de mantenir les funcions en el marc de la discapacitat o la malaltia. Altres estudis han trobat que majors puntuacions en espiritualitat s'associen amb menors símptomes d'ansietat i depressió tant en població en situació de final de vida (Carvalho et al., 2014; Best et al., 2016) com en població adulta sana (Seybold et al., 2001; Tuck, 2012). En altres estudis es relaciona la resiliència amb menors índexs de malestar emocional (Nygren et al., 2005; Cosentino et al., 2016).Així doncs, la literatura científica suggereix clarament que l'espiritualitat, el malestar emocional i la resiliència serien facetes de la persona en relació. Per això, el present estudi pretén aportar evidència sobre aquest fet intentant apressar les relacions entre els aspectes del funcionament psicològic com el malestar emocional, la resiliència i l'espiritualitat en una mostra pacients en situació de fi de vida així com en una mostra de població adulta sana. 2. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI El present estudi forma part del més ampli realitzat pel Grup d’Espiritualitat de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives del qual en som membres. El primer estudi naix en 2011 sota el nom d’ EPIONE i pretén abordar el tema de l’espiritualitat en població pal·liativa de la geografia espanyola així com les relacions que s’estableixen entre la faceta espiritual de l’ésser humà i altres elements de naturalesa física, psicològica i social. Degut als bons resultats obtinguts en aquest estudi i amb l’objectiu d’aprofundir en la intervenció en espiritualitat, es desprèn un segon estudi, conseqüència del primer, anomenat KIBO i en el que es pretén abundar en els processos que subjauen a la dotació de sentit vital mitjançant una intervenció basada en espiritualitat. Amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement de variables psicològiques i estudiar la relació amb l’espiritualitat naix la present tesi doctoral. Es creu de gran rellevància conèixer l’estat emocional i espiritual dels pacients en situació de cures pal·liatives així com en adults sense patologia pel fet que la literatura revela relacions entre ambdós conceptes en aquestes poblacions. En el projecte en el qual s’inclou aquest treball s’ha considerat el benestar espiritual relacionat també amb aspectes com la Resiliència o el malestar emocional recollint elements propis d’aquest estat afectiu i apressant-lo empíricament mitjançant indicadors d’ansietat o depressió (Barreto et al., 2012; Barreto et al., 2013; Benito et al., 2014; Fombuena et al., 2014; Fombuena et al., 2016). 3. OBJECTIUS I HIPÒTESIS L'objectiu general del present treball resideix en estudiar en pacients en situació de cures pal·liatives i en una mostra d’adults sense patologia, els nivells de malestar emocional, resiliència i d’espiritualitat així com les relacions existents entre el malestar emocional, resiliència i l'espiritualitat articulada a partir de tres dimensions (intrapersonal, interpersonal i transpersonal) tal com apareixen en el GES (Benito et al., 2014) en pacients en situació de cures pal·liatives i en una mostra d’adults sense patologia apressant també els efectes d’una intervenció en espiritualitat en persones adultes sense patologia. Els objectius específics del present treball de tesi doctoral resideixen en: 1. Detectar la presència d'indicadors de malestar i vulnerabilitat emocional, com ho són depressió o ansietat en pacients en situació de final de vida. 2. Apressar la presència d’indicadors d’Espiritualitat en pacients en situació de final de vida; valorant la cobertura de les necessitats espirituals de dits pacients mitjançant la mesura GES, del grup d'Espiritualitat de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives, de la qual aquest treball de tesi doctoral forma part. 3. Estudiar les relacions entre indicadors de malestar emocional (en aquest treball ansietat i depressió) i aspectes espirituals mitjançant les tres dimensions d'Espiritualitat tal com són avaluades pel GES en pacients en situació de Cures Pal·liatives. 4. Estudiar les relacions entre resiliència i malestar emocional en pacients en situació de final de vida. 5. Apressar els efectes d’una Intervenció en Espiritualitat en una mostra d’adults sense patologia. Tenint en compte els objectius plantejats, les hipòtesis que aquesta investigació presenta són les que a continuació s'enumeren. H1. En concordança amb estudis de prevalença previs, existeix una presència de nivells notables de malestar emocional en pacients al final de la vida. H2. En concordança amb la literatura, existeix una presència de nivells notables de necessitats espirituals en pacients al final de la vida. H3. Presència d’una relació significativa entre malestar emocional i necessitats espirituals en pacients en situació de final de vida. H4. Presència d’una relació significativa i inversa entre malestar emocional i resiliència en pacients en situació de final de vida. H5. Una intervenció en Espiritualitat mitjançant el protocol KIBO tindrà efectes positius en la salut psicològica d’adults sense patologia. H5.1. Intervindre en Espiritualitat amb el protocol KIBO disminuirà els nivells de malestar emocional en una mostra d’adults sense patologia. H5.2. Intervindre en Espiritualitat amb el protocol KIBO augmentarà l’Espiritualitat en una mostra d’adults sense patologia. H5.3. Intervindre en Espiritualitat amb el protocol KIBO augmentarà la resiliència en una mostra d’adults sense patologia. 4.METODOLOGIA ESTUDI 1: PROTOCOL D’AVALUACIÓ EPIONE PER A L’ACOMPANYAMENT ESPIRITUAL EN SITUACIÓ DE CURES PAL·LIATIVES Disseny, participants i procediment Es tracta d'un disseny transversal descriptiu, amb mesura en un únic moment temporal sobre 121 participants, tots ells pacients en situació de cures pal·liatives. La mostra s'ha recollit en els 15 centres participants en l'estudi multicèntric. Després de l'acceptació dels comitès ètics dels centres del protocol d'estudi i l'obtenció del consentiment informat dels participants, s'han recollit, per entrevista directa, dades dels pacients en situació de cures pal·liatives que compleixen criteris d'inclusió prefixats. Instruments El protocol va incloure, a més de preguntes sobre dades socio-demogràfiques, diversos instruments per mesurar indicadors mèdics i psicològics, entre ells: a) Qüestionari GES. 8 ítems que avaluen l'espiritualitat com un factor general, mitjançant tres dimensions espirituals: intrapersonal, interpersonal i transpersonal. El pacient respon en quina mesura s'identifica amb els ítems, oscil·lant les respostes de 0 ("gens") a 4 ( "molt"). Es va obtenir la mitjana de les respostes als ítems de cada dimensió per obtenir les variables amb les que es va treballar. b) Hospital Anxiety Depression Scale. Formada per 14 ítems que puntuen de 0 ("mai") a 3 ("gairebé cada dia"), avalua l'ansietat i depressió en pacients amb malaltia física. Es subdivideix, al seu torn, en dues escales de 7 ítems, ansietat i depressió. La puntuació en cada escala s'obté mitjançant la suma de les respostes als 7 ítems, de manera que les respostes finals oscil·len entre 0 i 21, tant per a ansietat com per a depressió. c) Brief Resilient Coping Scale. Es tracta d'una escala de 4 ítems, adaptada al context espanyol. Cada ítem puntua en una escala de 5 punts, des de 1 ("totalment d'acord") a 5 ("totalment en desacord"), majors puntuacions reflecteixen major resiliència. Les respostes als ítems es van promediar per obtenir les variables amb les que es va treballar. SEGON ESTUDI: PROTOCOL KIBO PER A LA INTERVENCIÓ EN ESPIRITUALITAT EN UNA MOSTRA D’ADULTS SENSE PATOLOGIA Disseny, participants i procediment Es tracta d’un estudi pilot integrant d’una investigació que parteix de l’anterior estudi EPIONE i es desenvolupa per a l’elaboració i validació d’un protocol d’intervenció en Espiritualitat i amb disseny intra grup de mesures repetides en persones adultes sanes, sense patologia física i/o mental. L’estudi pilot compta amb una mostra de 16 subjectes, tots ells adults sense patologia que presenten l’acompliment dels criteris d’inclusió prefixats i previ consentiment informat. Els participants van ser entrevistats per completar un protocol que incloïa variables sociodemogràfiques i mesures d’espiritualitat, resiliència, i malestar emocional així com distrés. Les persones participants van haver de contestar al quadern 1 previ a la intervenció en espiritualitat, el qual recollia variables d’espiritualitat, resiliència, distrès, desmoralització i malestar emocional. Tot seguit van ser sotmesos a l’entrevista recollida en el quadern 2 del protocol, responent a qüestions relatives a espiritualitat com a constructes que engloba les tres dimensions intrapersonal, interpersonal i transpersonal de l’espiritualitat validades per Benito i col·laboradors (2014) sempre enfocades des de les fortaleses del pacients i amb la recol·lecció de les respostes per part de la psicoterapeuta per a realitzar en el tancament de la sessió la devolució que emmarca aspectes virtuosos o eudaimònics del recorregut vital de la persona. Per últim les persones participants han respost al quadern 3 o post intervenció, que recollia de nou variables sociodemogràfiques i variables d’espiritualitat, resiliència, distrès, desmoralització i malestar emocional. Les dades han estat recollides per psicoterapeuta coneixedora del model d’espiritualitat de la SECPAL i formada en matèria d’Espiritualitat. Instruments a) Qüestionari GES. 8 ítems que avaluen l'espiritualitat com un factor general, mitjançant tres dimensions espirituals: intrapersonal, interpersonal i transpersonal. El pacient respon en quina mesura s'identifica amb els ítems, oscil·lant les respostes de 0 ("gens") a 4 ( "molt"). Les respostes als ítems de cada dimensió es van promediar per obtenir les variables amb les que es va treballar. b) Hospital Anxiety Depression Scale. Formada per 14 ítems que puntuen de 0 ("mai") a 3 ("gairebé cada dia"), avalua l'ansietat i depressió en pacients amb malaltia física. Es subdivideix, al seu torn, en dues escales de 7 ítems, ansietat i depressió. La puntuació en cada escala s'obté mitjançant la suma de les respostes als 7 ítems, de manera que les respostes finals oscil·len entre 0 i 21, tant per ansietat com per depressió. c) Brief Resilient Coping Scale. Es tracta d'una escala de 4 ítems, adaptada al context espanyol. Cada ítem puntua en una escala de 5 punts, des de 1 ("totalment d'acord") a 5 ("totalment en desacord"), majors puntuacions reflecteixen major resiliència. d) Termòmetre del distress. Aquesta escala ha sigut traduïda i validada en població oncològica espanyola. Consta d’un ítem de 0 a 10 punts que va des d’absència de malestar (0 punts) fins al major malestar (10 punts). Els anàlisis va mostrar una bona precisió de diagnòstic per al Termòmetre del Distress (a partir d’ara DT) (àrea sota la corba = 0,82, IC del 95% [0,79-0,85]). Per a un punt de tall seleccionat de 5, mesures estàndard (sensibilitat = 90%, especificitat = 64%, valor predictiu positiu = 35% i un valor predictiu negatiu = 97%) i Índexs utilitat clínica (índex d'utilitat negativa = índex de 0,62 i utilitat positiva = 0,32) va indicar que el DT era adequat per al "screening", mentre que era limitat en la recerca de casos (Martínez et al., 2013). Tanmateix es desconeixen estudis de validesa en població espanyola sana. Intervenció en Espiritualitat KIBO. Les preguntes de la intervenció emmarquen els aspectes claus de la dimensió espiritual de l’ésser humà, abundant en ella des del respecte i la compassió, tenint sempre cura d’un discurs basat en la psicologia positiva que permeta a la persona que participa en la intervenció afrontar la vida amb dignitat, coratge i confiança. A partir de les preguntes centrades en espiritualitat i sentit de la vida que centren el discurs narratiu de l’entrevista, el/la terapeuta realitza una devolució positiva dels aspectes més significatius d’allò que ha expressat la persona donant-los una coherència que detalle les fortaleses de la persona i emmarque el sentit de la vida. S’han elaborat tenint en compte paradigmes matriu com la logoteràpia o teràpia del sentit ( Frankl, 1986; Frankl, 2014) i les aportacions dels seus seguidors (Pattakos i Dundon; 2017), les directrius de la Consensus Conference amb el lideratge de C. Puchalski (2011) la teràpia centrada en el significat d’Ando (2008), la teràpia narrativa desenvolupada per Neimeyer (2012), el model comunicatiu deliberatiu proposat per Bayés i Col·laboradors (1996) i investigacions posteriors fetes pel nostre Grup d’Espiritualitat, GES-Grup d’Espiritualitat de la SECPAL (Benito et al., 2014; Fombuena et al., 2014). La investigació en intervenció ha estat consensuada i elaborada Ad Hoc per un panell multidisciplinar d'experts en base als resultats obtinguts en la investigació EPIONE en la que s’exploren mitjançant preguntes qualitatives obertes aspectes de les tres dimensions: intrapesonal, interpersonal i transpersonal de l’Espiritualitat. El present protocol d’intervenció compta amb un disseny semiestructurat de preguntes obertes en les quals s’exploren aspectes de les tres dimensions de l’estructura dimensional de l’Espiritualitat validada per Benito et al., (2014) i estudiada en població oncològica pal·liativa per Fombuena (2014). Análisis A partir de les respostes als ítems, es van crear les corresponents variables de resum que serien utilitzades en les anàlisis. En concret, anàlisis descriptives, incloent mitjanes i desviacions típiques, correlacions de Pearson. Les anàlisis van ser realitzats en SPSS 19. 5.RESULTATS ESTUDI 1: PROTOCOL D’AVALUACIÓ EPIONE PER A L’ACOMPANYAMENT ESPIRITUAL EN SITUACIÓ DE CURES PAL·LIATIVES Les dades apunten a una presència d’indicadors de malestar emocional en la població d’estudi. La mitjana de depressió es situa en valors pròxims als 7 punts (M=6,95) amb una desviació típica de DT= 4,03. Sent el màxim de l’escala de depressió 21 punts, la puntuació màxima obtesa en depressió és de 17 punts mentre que la mínima és de 0 punts. La mitjana d’ansietat es situa en M=6,18 punts amb una desviació típica deDT= 3,62. Sent el màxim de l’escala d’ansietat 21 punts, la puntuació màxima obtinguda és de 18 punts mentre que la mínima és de 0 punts. En quant a la variable Espiritualitat, les dades apunten a una bona cobertura de les necessitats espirituals. La mitjana global de l’escala GES es situa en M=3,09 punts amb una desviació típica de DT=0,57 punts. Tratant-se d’una escala Lickert de 0 a 4 punts, la puntuació màxima obtesa és de 4 punts mentre que la mínima és de 1,13 punts. per dimensions, la cobertura de les necessitats espirituals varia entre dimensions. Per dimensions, la mitjana en la dimensió intrapersonal és de M=2,99 punts, DT= 0,66; la mitjana en la dimensió interpersonal és de M=3,42 punts, DT= 0,74 i la mitjana en la dimensió transpersonal és de M=2,98 punts, DT=1,01. Pel que fa a la relació entre malestar emocional i resiliència, les dades apunten a nivells satisfactoris de resiliència en la mostra d’estudi. Tratant-se d’una escala Lickert d’1 a 5 punts, la mitjana de Resiliència en la mostra d’estudi és de M= 3,50 amb una desviació típica de DT=1,00. En quant a la relació entre malestar emocional global i resiliència existeix una relació significativa i negativa entre ambdues variables d’estudi (-,44). Pel que fa a les relacions entre variables psicològiques de malestar emocional i variables d’espiritualitat s’apressa l’existència d’una relació entre espiritualitat i malestar emocional (en aquest estudi ansietat-depressió) tant a nivell global com per dimensions. A nivell d’espiritualitat global existeix una relació significativa i negativa entre la dimensió global d’Espiritualitat i depressió (-,44) així com una relació significativa i negativa entre espiritualitat global i ansietat (-,29). En l’anàlisi per dimensions, s’apressa una relació significativa i negativa entre la dimensió intrapersonal i depressió (-,29) i entre la dimensió intrapersonal i ansietat (-,30). En quant a la dimensió transcendència s’oberva una relació significativa i negativa (,-41) amb depressió i no s’apressa relació significativa amb ansietat (-,03). en quant a la dimensió interpersonal s’observa una relació significativa i negativa tant amb la variable depressió (-,30) i amb la variable ansietat (-,31). SEGON ESTUDI: PROTOCOL KIBO PER A LA INTERVENCIÓ EN ESPIRITUALITAT EN UNA MOSTRA D’ADULTS SENSE PATOLOGIA Les variables psicològiques es van avaluar a partir dels resultats obtinguts després de l'anàlisi de les dades relatives a variables de malestar emocional, espiritualitat i resiliència. Els anàlisis d'aquestes variables s’exposen a continuació. Les dades apunten a una disminució dels nivells de malestar emocional, un augment de l’espiritualitat i un augment de la resiliència després d’aplicar la intervenció en Espiritualitat. En quant a mesures de malestar emocional, en el Termòmetre del Distress s’observa que la mitjana en la condició pre es situa en M=3,93 amb una desviació típica de DT=2,04. En el post intervenció la mitjana es situa en M=2,75 amb una desviació típica de DT=1,84. En la mesura HADS, la mitjana global pre intervenció es situen en M=11,06 amb una desviació típica de DT=4,89. Per dimensions, la mitjana d’ansietat pre intervenció es situa en M=7,50 punts amb una desviació típica de DT=3,09. Després de la intervenció, la mitjana d’ansietat es situa en M=4,62 amb una desviació típica de DT=2,41. La mitjana de depressió pre es situa en M=3,56 amb una desviació típica de DT=2,36. En el post intervenció la mitjana de depressió és de M=2,00 amb una desviació típica de DT=1,89. Així, després de l'aplicació de la intervenció en Espiritualitat les puntuacions de la variable malestar emocional milloren significativament. Pel que fa a mesures d’espiritualitat, les dades apunten a una bona cobertura de la variable Espiritualitat. En la mesura GES per a l’acompanyament espiritual s’observa que la mitjana en la condició pre es situa en M=3,00 amb una desviació típica de DT=0,16. En el post intervenció la mitjana es situa en M=3,42 amb una desviació típica de DT=0,46. Per tant, s’evidencien millores estadísticament significatives de la pre a la post-intervenció en els participants en la intervenció. En quant a la variable resiliència, les anàlisis van mostrar diferències significatives entre resiliència pre i resiliència post-intervenció (t = -4,84; p <0,01; d = 4,63). Així doncs, les dades indiquen que després de l'aplicació de la intervenció en Espiritualitat les puntuacions de la variable resiliència van millorar significativament. 6.DISCUSSIÓ ESTUDI 1: PROTOCOL D’AVALUACIÓ EPIONE PER A L’ACOMPANYAMENT ESPIRITUAL EN SITUACIÓ DE CURES PAL·LIATIVES En quant al primer objectiu, “Detectar la presència d'indicadors de malestar i vulnerabilitat emocional, com ho són depressió o ansietat en pacients en situació de final de vida”, els resultats de la investigació han mostrat valors concordants als trobats en diferents estudis en quant a la presència de manifestacions d’Ansietat i Depressió. En concordança amb els nostres resultats, estudis remarquen que gran nombre de les persones que es troben en aquesta situació de final de vida podrien experimentar algun tipus de sofriment (Saunders 1964; Doyle, 1993; Kuppelomaki i Lauri, 1998; Baines i Norlander, 2000; Lokker, 2016) . La presència de malestar emocional és freqüentment referida per les investigacions (Porta-Sales, 2003; Gisbert et al., 2004; Carvajal, 2013; Rhondali et al., 2012; Teunissen, 2007; Holtom i Barraclough, 2000; Lokker, 2016; Wilson et al., 2007). Per tant, la primera hipòtesi referida al fet que hi ha presencia de malestar emocional en pacients en situació de cures pal·liatives ha rebut suport a través de les dades obtingudes en l'estudi. En quant al segon objectiu, es plantejava “Apressar la presència d’indicadors d’Espiritualitat en pacients en situació de final de vida; valorant la cobertura de les necessitats espirituals de dits pacients mitjançant la mesura GES, del grup d'Espiritualitat de la Societat Espanyola de Cures Pal·liatives, de la qual aquest treball de tesi doctoral forma part”. La literatura consultada avala la presència de necessitats espirituals en pacients en situació de cures pal·liatives (Mako, Galek i Poppito, 2006; Puchalski, 2011; Benito et al., 2008; Fombuena, 2016; Martin i George, 2016). Tanmateix, les dades obtingudes en avaular mitjançant el qüestionari GES no aporten evidència. Les dades indiquen una bona cobertura de les necessitats espirituals dels pacients de l’estudi, amb valors alts en Espiritualitat global així com per a cadascuna de les dimensions que la conformen. A la llum dels resultats obtinguts en el nostre estudi és possible interpretar que, l’alt grau de formació, el complet coneixement del model bio-psico-social per a l’acompanyament espiritual i el nivell de coneixement de l’escala de mesura GES per part de les persones avaluadores podrien explicar les puntuacions altres obtingudes en cobertura de les necessitats espirituals el que consolida la importància d’una formació en matèria espiritual als professionals sanitaris de cures pal·liatives. Per tant la segona hipòtesi referida al fet que hi ha baixa cobertura de les necessitats espirituals en pacients en situació de cures pal·liatives no ha rebut suport a través de les dades obtingudes en l'estudi. El tercer objectiu era “estudiar les relacions entre indicadors de malestar emocional i aspectes espirituals mitjançant les tres dimensions d'Espiritualitat tal com són avaluades pel GES en pacients en situació de Cures Pal·liatives. Els nostres resultats es sumen als que planteja la literatura consultada, que avala la relació entre malestar emocional i necessitats espirituals (McClain et al., 2003; Monroe et al., 2007; Delgado-Guay, 2011; Kandasamy et al., 2011; Krikorian i Limonero., 2012; Kashdan et al., 2012) i els beneficis per a la salut física i psicològica que té l’atenció espiritual (Carvalho et al., 2014; Best et al., 2016). Així doncs, la hipòtesi que plantejava la existència de relacions inverses i significatives entre espiritualitat i malestar emocional rep suport a la llum dels resultats. Pel que fa al quart objectiu “estudiar les relacions entre resiliència i malestar emocional en pacients en situació de final de vida”, malgrat que la literatura en resiliència i cures pal·liatives està majoritàriament enfocada en professionals sanitaris, els nostres resultats es sumen als que planteja la literatura consultada, que avala la relació inversa entre resiliència i malestar emocional (Nelson-Becker, 2006; Nygren et al., 2005; Cosentino et al., 2016)- Així doncs, la hipòtesi que plantejava la existència de relacions inverses i significatives entre resiliència i malestar emocional rep suport a la llum dels resultats. SEGON ESTUDI: PROTOCOL KIBO PER A LA INTERVENCIÓ EN ESPIRITUALITAT EN UNA MOSTRA D’ADULTS SENSE PATOLOGIA El cinquè i últim dels objectius era “apressar els efectes d’una Intervenció en Espiritualitat en una mostra d’adults sense patologia”. Es pretenia estudiar l’impacte d’una intervenció en Espiritualitat en la salut psicològica d’una mostra de persones adultes sanes. Per avaluar l'efecte d'una intervenció en dos punts temporals (pre-post intervenció) s'utilitza una prova-t per mostres relacionades. Malgrat que les intervencions en espiritualitat en població adulta sana són escasses, els nostres resultats es sumen als que planteja la literatura consultada. Estudis reporten que la intervenció en espiritualitat influeix positivament a les persones reduint el malestar emocional (Seybold et al., 2001; Tuck, 2012) així com augmentant l’espiritualitat (Astin, 1997; Tuck, 2012) i augmentant la resiliència (Connor i Davidson, 2003; Pargament, 2001; Faigin i Pargament, 2011; Greene, Galambos, i Lee, 2004). CONCLUSIONS 7.1 En el camp de les cures pal·liatives existeix la possibilitat d’atendre amb ètica a les necessitats espirituals dels pacients que transiten per una situació de final de vida. 7.2 En el camp de les cures pal·liatives poden existir alts graus de malestar emocional que deuen ser atesos en el marc del model d’atenció integral de Cures Pal·liatives. 7.3 És fonamental abordar al pacient en situació de final de vida des d’una perspectiva integral que contemple les relacions entre simptomatologia física, simptomatologia psicològica per facilitar la posada en marxa de les fortaleses de cada pacient. 7.4 S’aprecia una influència mútua entre la faceta afectiva psicològica i la faceta espiritual dels pacients que transiten per situació de final de vida. 7.5 Cal seguir investigant per aprofundir en matèria d’espiritualitat en el camp de cures pal·liatives, elaborant protocols d’intervenció que contemplen la dimensió espiritual tant a nivell global com atenent als components específics intrapersonals, interpersonals i transpersonals. 7.6 Cal seguir investigant per aprofundir en matèria d’espiritualitat en el camp de cures pal·liatives dissenyant programes de formació per a professionals de la salut que integren la dimensió espiritual al mateix nivell que la resta de dimensions de la persona. 7.7 Cal seguir investigant per aprofundir en matèria d’espiritualitat en el camp de cures pal·liatives dissenyant programes de d’autoconeixement per a professionals sanitaris per tal que adquirisquen de forma experiencial ferramentes per conèixer-se millor i poder apropar-se als pacients des d’un marc de compassió i serenitat. 7.8 Per tal que es respecten els principis fonamentals de la bioètica és convenient que l’acompanyament es realitze per professionals àmpliament format en counselling així com en el model bio-psico-social de cures pal·liatives. 7.9 La present investigació confirma que l’acompanyament d’aspectes profundament subjectius como el sentit, connexió i transcendència és complexa i en alguns casos sols pot ser aproximada. No obstant, i donat el seu gran pes en el benestar al final de la vida, és creu necessari disposar de ferramentes que orienten a professionals de cara a l’atenció integral del pacient en situació de final de vida. 7.10 El nostres estudi pilot, amb els seus resultats i limitacions, confirma que la intervenció espiritual des d’una perspectiva científica suposa un repte. Per tant, creiem convenient seguir investigant per aprofundir en l’elaboració d’estudis d’intervenció en espiritualitat en població adulta sana per tal de fomentar les fortaleses que faciliten una millor adaptació al medi. 7.11 El nostres estudi amb els seus resultats i limitacions confirma que la intervenció espiritual des d’una perspectiva científica és un camp fèrtil per explorar. Per tant, creiem convenient seguir investigant per aprofundir en l’elaboració d’estudis d’intervenció validats i estandarditzats. 7.12 Cal seguir investigant per aprofundir en matèria d’espiritualitat en l’atenció psicològica de població sana, dissenyant programes de reflexió i creixement per a professionals per tal que adquirisquen de forma experiencial i vivencial un major autoconeixement així com ferramentes i estratègies per a la seua vida laboral i personal. 7.13 Cal seguir aprofundir en matèria d’espiritualitat en l’àmbit de psicologia de la salut i preventiva dissenyant programes educatius que aborden la dimensió espiritual en profunditat, mitjançant programes estandarditzats i que faciliten l’educació d’aquesta dimensió de les persones. 7.14 Es creu d’interès fomentar les intervencions en espiritualitat des del marc de la salut i la prevenció, ja que s’ha vist que el fet de facilitar la mobilització dels propis recursos espirituals potencia l’aflorament de virtuts beneficioses en població sense patologia. es_ES
dc.format.extent 293 p. es_ES
dc.language.iso ca es_ES
dc.subject espiritualitat es_ES
dc.subject malestar emocional es_ES
dc.subject resiliència es_ES
dc.subject avaluació es_ES
dc.subject intervenció es_ES
dc.subject cures pal·liatives es_ES
dc.subject població sana es_ES
dc.title Acompanyament espiritual, malestar emocional i resiliència en pacients en situació de cures pal·liatives i efectes d'una intervenció en espiritualitat es_ES
dc.type info:eu-repo/semantics/doctoralThesis es_ES
dc.embargo.terms 0 days es_ES

View       (2.127Mb)

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search DSpace

Advanced Search

Browse

Statistics