La present investigació pretén promoure l’ús de les TIC en l’àrea de Didàctica de l’Expressió Plàstica de la Facultat de Magisteri per contribuir a un coherent desenvolupament de l’Educació Artística amb la realitat social i cultural del segle XXI, des de la dimensió tecnològica. L’estudi respon a la necessitat d’analitzar de manera rigorosa, des de la Didàctica de les Arts Visuals, la percepció que de l’ús pedagògic de les tecnologies de la informació i la comunicació tenen determinats grups d’estudiants universitaris de Magisteri. En concret estudiarem i avaluarem la resposta que donen a l’ús educatiu del telèfon mòbil com a plataforma multimèdia en xarxa, en el tractament de continguts referents a la imatge, sota la metodologia de l’aprenentatge en mobilitat. La intenció és contribuir a un tema d’actualitat com és l’abordatge en les aules d’Educació Artística de la relació existent entre l’omnipresència tecnològica i una cultura basada en les representacions audiovisuals. Es tracta d’una investigació que té la intenció de promoure canvi educatiu. Cal considerar el marc dels canvis epistemològics generats per les transformacions socials i que s’emmarquen en gran part baix la condició postmoderna. Pretenem esbrinar quina és l’opinió que tenen els estudiants de Magisteri al voltant de les TIC aplicades a l’àmbit de l’Educació Artística i en concret com es pot optimitzar l’ús del telèfon mòbil als entorns educatius de l’àrea en qüestió. Analitzarem la veu dels estudiants del grau d’Infantil així com del de Primària als dos campus de Universitat de València, el dels Tarongers i el d’Ontinyent, a través d’un estudi de cas múltiple. Analitzant les dades obtingudes hem comprovat la presència i arrelament de prejudicis de de diferent grau d’intensitat. En alguns casos el fet de participar i haver d’assumir una tasca amb els requeriments de l’aprenentatge en mobilitat certament ha contribuït a perdre temors i adquirir nous punts de vista. En altres casos (sempre en percentatges inferiors als anteriors) els prejudicis negatius s’han mantés. Fins i tot en ocasions han manifestat amb fermesa actituds de rebuig. Entenem que la predisposició de l’alumnat ha estat un factor que ha influït en els prejudicis. Tal i com s’extrau de l’anàlisi i interpretació de la informació recollida, els participants reconeixen majoritàriament —posteriorment a la participació en les experiències artístiques d’aprenentatge amb telèfon mòbil— que cal donar resposta i integrar les TIC en la didàctica d’educació artística en coherència a com la tecnologia avança i està instaurada en la societat. Accepten que l’educació ha de ser un reflex del món digital i audiovisual en què habitem i per tant, preparar en competències que capaciten en noves habilitats que seran requerides en àmbits laborals, culturals, socials. La cultura digital és un realitat en la que estem immersos.

The present research pretends to promote the use of the ICT in the area of Didactic of the Plastic Expression of the Faculty of Magisteri to contribute to a coherent development of the Artistic Education with the social and cultural reality of the 21st century, since the technological dimension. The study answers to the need to analyse of rigorous way, since the Didactic of the Visual Arts, the perception that of the pedagogical use of the technologies of the information and the communication have determined groups of university students of Magisteri. In concrete will study and will evaluate the answer that give to the educational use of the mobile phone as a multimedia platform in network, in the treatment of contained referents to the image, under the methodology of the learning in mobility. The intention is to contribute to a subject of actuality how is the boarding in the classrooms of Artistic Education of the existent relation between the omnipresència technological and a culture based in the audiovisual representations. It treats of a research that has the intention to promote educational change. It is necessary to consider the frame of the epistemological changes generated by the social transformations and that they frame largely low the condition postmoderna. We pretend esbrinar which is the opinion that have the students of Magisteri around the ICT applied to the field of the Artistic Education and in concrete how can optimise the use of the mobile phone to the educational surroundings of the area in question. We Will analyse the voice of the students of the degree of Childish as well as of the of Primary to the two campora of University of Valencia, the one of the Tarongers and the of Ontinyent, through a study of multiple case. Analysing the data obtained have checked the presence and rooting of prejudices of of different degree of intensity. In some cases the fact to take part and have to assume a task with the requeriments of the learning in mobility certainly has contributed to lose temors and purchase new points of view. In other cases (always in inferior percentages to the previous) the negative prejudices have mantés. Even in occasions have manifested with firmness attitudes of rejection. We understand that the predisposition of the alumnat has been a factor that has influenced in the prejudices. Such and how extracts of the analysis and interpretation of the information collected, the participants recognise mostly —later to the participation in the artistic experiences of learning with mobile phone— that it is necessary to give answer and integrate the ICT in the didactic of artistic education in coherence to how the technology advances and is instaurada in the society. They accept that the education has to be a reflection of the digital and audiovisual world in which inhabit and therefore, prepare in competitions that capaciten in new skills that will be required in labour fields, cultural, social. The digital culture is one reality in what are immersos.