Els noms d’animals salvatges i domèstics ocupen un lloc principal en tots els estudis sobre vocabulari, cultura o economia dels indoeuropeus. La seua reconstrucció serveix com a il·lustració molt aclaridora d’un poble que passa de ser nòmada a sedentari i que, probablement fugint d’una climatologia extrema, protagonitza una gran expansió cap a indrets més temperats i fèrtils on descobreix i estén la ramaderia i l’agricultura. En aquest treball farem un breu repàs a la nòmina tradicionalment acceptada d’animals del món indoeuropeu i en revisarem l’etimologia de dos d’ells: el llop, prototip d’animal ferotge en totes les cultures indoeuropees (lupus est homo hominis), i el camell, oblidat en totes les llistes pel seu presumpte origen asiàtic o africà. La revisió de l’etimologia del nom d’aquest últim ens demostra que els indoeuropeus varen conèixer aquesta espècie en època molt antiga. Les seues característiques biològiques ens confirmen, a més a més, que els camells varen jugar un paper de primer ordre en l’economia indoeuropea.

The names of wild and domestic animals occupy a leading place in all studies about vocabulary, culture and economy of the Indo-Europeans. Their reconstruction serves as a very enlightening illustration of nomadic people who become sedentary, probably fleeing an extreme climate, will feature a large expansion into more temperate and fertile parts where discover and tend livestock and agriculture. In this paper we will briefly review the traditionally accepted list of animals in the world Indo- European and revise the etymology of two of them: the wolf, prototype of ferocious animal in all Indo-European cultures (lupus est homo hominis) and the camel, forgotten in all listings because of its presumed Asian or African origin. The revision of the etymology of the name of the last one shows us that the Indo-Europeans knew this species in very ancient times. Theirs biological characteristics confirm, moreover, that the camels played a leading role in the Indo-European economy.