L’objectiu d’aquesta tesi és l’estudi de la societat andalusina, de la seua estructura social i de com va evolucionar al llarg del temps. Però en compte de fer-ho únicament a través de documentació escrita com ha estat tradicional, es fa a través de l’estudi del paisatge agrari, és a dir, de la interpretació morfològica de l’estructura dels sistemes hidràulics i el parcel·lari que formen l’Horta de València. La metodologia que s’ha emprat és la de l’anomenada arqueologia hidràulica, que ha demostrat fa temps ser imprescindible per a l’estudi de la societat rural andalusina. Pel que fa a l’estructura de la tesi, primer de tot es delimita quina és la zona d’estudi i s’exposen les seues característiques geològiques i topogràfiques, de la mateixa manera que la hidrografia de la plana al·luvial de València i la seua xarxa principal de camins històrics. A continuació s’estudien els vuit sistemes hidràulics de l’horta per zones, analitzant la morfologia i l’estructura dels canals, les formes i mides del parcel·laris, i fent una proposta d’identificació de les zones que en època andalusina eren irrigades i de les que no ho eren, a més d’intentar diferenciar les etapes de construcció de cada sistema. A partir d’ací, l’objectiu ha estat identificar i analitzar les fases de construcció del conjunt de l’Horta de València, i veure quines conclusions es podien extraure sobre l’estructura social que tenien els constructors de cadascuna d’aquestes fases, que ha quedat necessàriament reflectida en l’estructura física de les infraestructures hidràuliques. Primer la dels constructors dels sistemes i espais hidràulics més antics, i després la dels constructors de les ampliacions que es van fer més tard. Així, queda palès que estem al davant d’una societat tribal, tal com la va definir Pierre Guichard fa més de 35 anys, i que això es reflecteix clarament en la morfologia dels sistemes i els espais hidràulics que formaven l’Horta de València en aquell moment. A més a més, aquesta societat fou evolucionant, com evidencien els canvis morfològics al llarg del temps, però sense que hi haja cap indici que indique una desaparició de la societat tribal. A continuació es fa un estudi de la proporcionalitat en la distribució de l’aigua de reg, tant entre els vuit sistemes hidràulics, com després entre els braços dels sistemes a partir de l’exemple de Favara. Finalment, es tracta el paper que va poder tenir la ciutat de València i els diversos estats que es van anar succeint amb aquesta ciutat com a epicentre, tant en la construcció inicial com en les posteriors ampliacions, i es reflexiona al voltant del suposat control estatal de la irrigació. A més a més, s’identifica el paper central de la ciutat com a mercat a través de la xarxa de vies de comunicació. En definitiva, s’ha tractat d’estudiar la societat andalusina i la seua evolució a través de l’espai agrari, entenent aquest estudi com una manera d’aportar més informació de la que ha pogut aportar fins ara la documentació escrita, que està parcialment esgotada. És evident que n’hi ha molts aspectes que no s’han pogut esclarir encara, ja que l’anàlisi morfològica és limitada, sobretot pel que fa a les datacions. No obstant això, la informació i l’anàlisi que ací es presenta a partir de l’anàlisi morfològica i la toponímia pot servir com un punt de partida o, en qualsevol cas, aporta informacions rellevants que ens permeten anar més enllà del que ha dit fins ara la historiografia sobre l’estructura social andalusina.

This thesis seeks to study the Andalusian society, its social structure and the evolution throughout the centuries. However, instead of using written evidence, as it has been usual, the methodology of research consists of studying the agrarian landscape, this is, through the morphological interpretation of the structure of hydraulic systems and plots that form the Horta of Valencia. This methodology is known as the hydraulic archaeology, which has been shown as essential for the study of the rural Andalusian society. Regarding the structure of the thesis, first of all, the area of study is delimited. So, this introduction exposes both the topographical features and the hydrography of the alluvial plain of Valencia and the net of the main historical roads. Later eight hydraulic systems of the ‘horta’ are studied. The elements analysed are the morphology and structure of channels and the forms and measure of the plots of land. We suggest an identification of the areas that were irrigated in the Andalusian times and those that were not. Furthermore, we differentiate the stages of construction of each hydraulic system.From this point, the goal has been identifying and analysing the stages of construction of the whole Horta of Valencia seeking conclusions related to the social structure of the builders of each of these steps that have necessarily been reflected in the physical structure of the hydraulic infrastructures. Therefore, we analyse the social structure of the first constructors who framed the older systems and hydraulic areas. After, we pay attention to the society of those builders of the extensions that were made subsequently. This research shows we face a tribal society, as Pierre Guichard defined it 35 years ago, and this is clearly reflected in the morphology of the systems and hydraulic areas that formed the Horta of Valencia then. Furthermore, this society evolved, as the morphological changes through the time prove. Despite this evolution, there are no signs of disappearing of the tribal society. Hereafter, we study the proportionality in the distribution of irrigation water both in the eight hydraulic systems and the smaller channels of those using the Favara channel as the example. Finally, we examine the role it could have the city of Valencia and the different states that existed with this as epicentre both in initial construction and in subsequent extensions. Also, we talk about the supposed state control of the irrigation. Furthermore, we identify the essential role of the city as a marketplace through the roads. Definitively, we have studied the Andalusian society and its evolution across the agrarian space. We consider this study as an instrument to bring more information than the written evidence, which is partially exhausted. Obviously, many issues have not been possible to resolve yet, since the morphological analysis is restricted, mainly related to the dating. Nevertheless, the information and analysis that we present here is a starting point and bring crucial information about the social Andalusian structure.