Malauradament, i tret de contades excepcions, el joc de pilota valenciana no ha esdevingut un tema d’estudi que haja estat abordat amb el rigor que caldria esperar. El desenvolupament de les investigacions sobre el joc de pilota valenciana, en referir-nos a estudis de caràcter històric, són certament escasses i la mancança d’aquestes fonts d’informació encara s’escurça més en referir-nos als estudis històrics de caràcter local. Així, la nostra recerca intenta explorar quina va ser la realitat i l’evolució del joc de pilota al territori i, conseqüentment, recuperar la memòria històrica envers aquest fet cultural. La pregunta central, al voltant de la qual gira aquesta investigació, és la següent: ¿Com era el joc de pilota valenciana que es va practicar als pobles de la comarca de l’Horta Sud de València des de l’any 1900 fins a l’any 1975? A partir d’aquesta qüestió i de les poques fonts documentals que existeixen sobre aquest tema de caràcter local, l’objectiu general de l’estudi és: “Reconstruir, a partir de la descripció, com era el joc de pilota a mà que es va practicar als pobles de la comarca de l’Horta Sud de València, des de l’any 1900 fins a l’any 1975, i interpretar quines van ser les causes del seu apogeu i declivi”. Per dur a terme aquest estudi descriptiu-interpretatiu de la realitat social del joc de pilota, s’ha utilitzat una metodologia qualitativa que ha tingut la història oral com a principal recurs metodològic. S’han realitzat un total de quaranta-cinc entrevistes individuals, de caràcter no estructurat i focalitzades sobre el tema d’estudi. La selecció dels informants s’ha realitzat seguint criteris estratègics determinats per l’investigador. La tesi s’estructura en cinc capítols. Al primer capítol es realitza una introducció històrica al joc de pilota, s’exposen els diferents aspectes que configuren el joc i s’analitzen els diferents estudis que existeixen sobre el joc. El segon capítol es dedica als aspectes metodològics de l’estudi. Al tercer capítol, en forma de text, imatges i matrius, es presenten els resultats en dotze informes corresponents a cadascun dels pobles de la comarca estudiada. El quart capítol correspon a la discussió. A l’últim capítol es presenten les conclusions, així com les propostes de noves línies d’investigació. Entre les conclusions destaquem les següents: fins la dècada dels anys 50 el joc de pilota va viure un període d’esplendor al llarg del qual s’ha determinat l’existència de cinquanta-sis carrers de joc, catorze frontons, dos trinquets i tres-cents cinquanta-tres jugadors; el carrer va ser un lloc de socialització i l’escenari lúdic per excel·lència; va existir una forta identitat col·lectiva entre les persones vinculades al joc; el joc de pilota va ser considerat una activitat pròpia d’homes i per a homes; el canvi en el model de lleure, així com la baixa rendibilitat de frontons i trinquets, i el procés d’esportivització en el qual començà a veure’s immers el joc, van influir en la desaparició del joc a molts pobles; de les més de deu modalitats de joc que van existir durant el període estudiat, l’any 1975 només es practicaven dos; el joc, tal i com era al començament del segle XX, va desaparèixer a la pràctica totalitat dels pobles de la comarca de l’Horta Sud de València. Davant la necessitat de recuperar aquest patrimoni etnològic al territori valencià, atesa la mancança documental i la necessitat de recórrer a testimonis orals d’edats avançades, considerem d’extrema urgència iniciar nous estudis que possibiliten preservar la memòria històrica sobre el joc de pilota als pobles del País Valencià.

Unfortunately, the Valencian pelota game has rarely become a subject of study that has been addressed to with the appropriate rigor. Research on the Valencian pelota game, as far as historical studies are concerned, is rather scarce and the lack of information from these sources is even further limited when referring to local historical studies. Thus, our research tries to explore which was the reality and the evolution of the pelota game in a county of the Valencian territory and, consequently, to recover the historical memory of this cultural event. The central question of the present research is: How was the Valencian pelota game practiced in the villages of the Valencian county of Horta Sud from 1900 to 1975? Considering this question and the few documentary sources that exist on this issue at a local level, the overall objective of the present study is to "Rebuild, from the description, how was the pelota game that people practiced in the towns of the Valencian county of Horta Sud from 1900 to 1975, and interpret which were the reasons of its zenith and decline". To carry out this descriptive and interpretative study of the social reality of the pelota game, we employed oral history as the main methodological qualitative resource. There were a total of forty-five individual non-structured interviews focused on the topic of study. Informants were selected following strategic criteria determined by the researcher. The present PhD thesis is divided into five chapters. The first chapter consists of a historical introduction of the pelota game, where different aspects that shape the game are outlined and the previous studies on the game are analysed. The second chapter is devoted to methodological aspects of the study. In the third chapter, taking the form of text, images and matrices, the results are presented in twelve reports corresponding to each of the towns of the county studied. The fourth chapter is dedicated to the discussion. In the last chapter conclusions and proposals for future research are presented. The conclusions highlight the following issues: until the 1950s, the pelota game lived a period of splendour existing a total of fifty-six streets to play the game, fourteen outdoor pelota courts, two indoor pelota courts and three hundred and fifty-three players; the street to play the game was a place for socialization and the ludic setting par excellence; there was a strong collective identity among the people involved in the game; the pelota game was considered an essential activity of men and for men; the change in the model of leisure, the low profitability of outdoor and indoor pelota courts, and the sportivization process which the game was being immersed, influenced the disappearance of the game in many towns; in 1975, only two of over ten types of pelota game, which existed during the period of study, existed; the game, as it was at the beginning of the twentieth century, disappeared almost in all town in the Valencian county of Horta Sud. Given the necessity to recover this ethnological heritage in the Valencia Country, given the lack of documents and the need of oral testimonies from old people, we consider extremely urgent to initiate new studies to preserve the historical memory of the pelota game in the towns of Valencia Country.