Francesc Eiximenis va treballar en una enciclopèdia que havia de tenir tretze volums entre els anys 1380 i 1390. En els manuscrits les formes «crestià», «crestiana», «crestianisme», etc. són freqüents i semblen justificar el títol "Crestià". El present article posa en relleu que en els manuscrits medievals aquests termes s’abreujaven d’acord amb les recomanacions de teòlegs i místics que desitjaven manifestar, a través de l’ús de lletres especials i d’abreviatures, els misteris inherents a les lletres dels noms «Jesús» i «Crist». Una abreviatura molt freqüent per «cristià» era xpa amb un signe sobre la p. Aquest signe era molt similar al signe usat per abreujar el conjunt de lletres "re" o "rest". Els copistes, després d’haver vist centenars d’abreviatures d’aquesta mena, o de paraules en què el grup "pre" s’escrivia amb una p acompanyada de l’abreviatura per "re", creient que "ia" era el final de la paraula i estan acostumats a la pronúncia dissimilada "crestià", van acostumar-se a transcriure aquestes abreviatures com "crestià", tot i que Eiximenis explica que «cristià devalla de Crist».