Fins ara, les unitats fraseològiques havien estat tradicionalment estudiades en sincronia o, a tot estirar, tenint en consideració un punt concret en el passat. Amb aquest estudi, pretenem fer una anàlisi diacrònica —de l’evolució— d’algunes UFs que considerem especialment representatives, com ho són les de la tercera esfera, que, segons Corpas, són els enunciats fraseològics. Iniciarem l’article amb una breu descripció del concepte d’unitat fraseològica i, posteriorment, ens centrarem en les unitats que conformen la tercera esfera. Tractarem amb més profunditat la definició, l’origen i el tipus d’unitats que s’apleguen sota aquest terme. A continuació, analitzarem amb més aprofundiment un parell d’exemples representatius, com són una oronella no fa estiu i fer orelles sordes. Aquests exemples ens permetran observar les característiques generals del processos de fraseologització i canvi fraseològic.