En aquest treball es mira de contribuir a objectivar el concepte de neologia sintàctica, de manera que pugui ser un recurs classificatori operatiu. La proposta és utilitzar l’expressió neologisme sintàctic per referir-nos als canvis de règim verbal que no són concomitants amb canvis semàntics (ja que llavors haurem de parlar de neologisme semàntic), i que tampoc concorren amb altres procediments neològics. En aquest sentit, un neologisme sintàctic no és un neologisme lèxic, una paraula nova, com sí que ho són els neologismes semàntics. Quan diem que el neologisme sintàctic exclou el canvi semàntic, però, no ens referim al significat relacionat amb les propietats estructurals de tipus temàtic i aspectual que determinen les diverses alternances sintàctiques regulars dels verbs i que els agrupen en classes sintàctiques. Així, l’aparició de l’alternant causatiu transitiu en un verb inacusatiu que no tenia aquest alternant il·lustra un cas de neologia sintàctica. La neologia sintàctica, doncs, reclassifica verbs, però no crea verbs nous. A més, pot fer adquirir a un verb una alternança que el col·loca fora de les classes establertes. Llavors ens acostem a l’àmbit del canvi sintàctic.