Les migracions de retorn han estat històricament un aspecte poc analitzat dins dels processos migratoris. Fins i tot en un moment històric com l’actual, en què l’Estat espanyol ha passat de ser un país emissor a constituir-se en receptor i novament en emissor, no és fàcil trobar anàlisis des de l’acadèmia sobre els processos de retorn. En el cas de la població retirada d’origen britànic, l’anàlisi del retorn posterior a una migració de retir es veu complicada per diferents factors, entre els quals hi ha la consideració d’aquestes migracions, per part de la societat d’acollida, com a moviments de tipus turístic, i la sobreestimació de la riquesa del col·lectiu. Aquesta consideració molt sovint és uniformitzada seguint un dictat apriorístic que té l’origen en el tipus de recepció donada al primer turisme internacional durant el franquisme. Aquesta tesi planteja una anàlisi dels moviments migratoris de retorn posteriors a les migracions de retir protagonitzades per ciutadans britànics a la comarca de la Marina Alta (Alacant). Unint els avanços des de les òptiques teòriques de la Migració Internacional de Retir (International Retirement Migration) i la Migració d’Estil de Vida (Lifestyle Migrationi) i les principals teories sobre les migracions, es planteja una triple aproximació a un fenomen tan poc estudiat com poc visible. En primer lloc, es planteja un acostament de mesura i descripció estadística a la realitat del retorn des de la comarca de la Marina Alta, tot prenent com a referents altres unitats territorials com ara l’estatal, la provincial, la comarcal i la local. Per tal de dur a terme aquesta anàlisi, s’han utilitzat tant les dades de l’Explotació Estadística del Padró Continu com també els resultats de l’Estadística de Variacions Residencials (ambdues de l’Instituto Nacional de Estadística) i del Sistema d’Informació Poblacional (de Conselleria de Sanitat). En segon lloc, una aproximació a la intenció de retorn tal i com és expressada pel col·lectiu de residents d’origen britànic instal·lats a la Marina Alta. Aquestes opinions s’han recollit gràcies a una enquesta electrònica duta a terme durant els mesos d’agost a octubre de 2014. I per últim, s’analitzen les entrevistes a 30 persones considerades informants clau que tenen contacte quotidià amb el col·lectiu de residents i que ofereixen el seu punt de vista tant del procés de retorn com també de les dificultats a què s’enfronten. Els principals resultats d’aquest estudi són, en primer lloc, que el moviment de retorn al Regne Unit de britànics retirats residents a la Marina Alta ha crescut en els darrers anys, amb pics importants el 2010 i el 2013 i molt probablement amb una tendència a créixer en els propers anys. Les raons que ho expliquen són variades: per una part, l’envelliment progressiu del col·lectiu, arribat majoritàriament entre els anys 1999 i 2006. Per una altra part, els efectes de la crisi, entre els quals hi ha la previsible dificultat per vendre les propietats, adquirides amb l’esperança que serviren com a assegurança d’una segona part del retir acomodada, cosa que acceleraria el procés de venda, i fins i tot l’assumpció de pèrdues enfront de la inversió inicial. Un altre factor a tindre en compte és la comparació de costos i beneficis entre les prestacions que ofereix el sistema de benestar espanyol, retallat a la mínima expressió en la seua aplicació pràctica sota la coneguda com a Llei de la Dependència al País Valencià, i un sistema liberal, tot i que d’amples cobertures, en el cas del Regne Unit. I un darrer factor, i no per això menys important, és la depuració administrativa a què s’han sotmès aquests registres en els darrers anys. En segon lloc, cal destacar que el col·lectiu de britànics residents a la Marina Alta expressa majoritàriament la seua voluntat de romandre a la comarca, i no mostra així la seua voluntat de retorn. Un 29% de la mostra enquestada expressa la voluntat de retornar, una mesura més alta que altres que s’han pogut observar en la mateixa població però diferent territori de referència. A més, una part de la població es mou entre la voluntat del retorn i la de romandre al territori d’acollida, cosa que ens porta a considerar la feble planificació del moviment migratori, amb les conseqüències que això pot tindre per a una població envellida i, en ocasions, vulnerable. Per últim, l’anàlisi del discurs dels informants clau ofereix una visió sobre el procés de retorn poc positiva i, en certa manera, oposada als cànons de les recerques sobre migracions en el retir. D’una banda, per les dificultats a què s’enfronta el col·lectiu quan ha de dur a terme un retorn assistit en condicions poc favorables en termes de salut o finances. D’altra banda, per les vies d’ajuda que troba el col·lectiu al marge del retorn autònom i de l’ajuda familiar, bàsicament el retorn assistit per les entitats benèfiques locals, britàniques, o una combinació d’ambdues. Atenent els resultats, aquesta recerca es planteja la necessitat d’emprendre mesures encaminades a la normalització de la residència de la població britànica a la Marina Alta i, per extensió, a les zones costaneres del Mediterrani i a la resta de l’Estat espanyol. Aquestes mesures han de passar per la necessitat de legalitzar plenament la residència a l’Estat espanyol, amb un control rigorós dels padrons i, en especial, per un increment en l’esforç per assegurar un correcte seguiment administratiu i estadístic de les emigracions i també per una major implicació de les autoritats del Regne Unit. D’altra banda, caldria introduir mesures que afavoriren l’intercanvi d’informació entre administracions, no només de tipus econòmic i impositiu, sinó també d’altres tipus, per tal de reduir el frau i l’ús irregular dels serveis sanitaris i socials, però també per poder tindre informació real dels processos migratoris i, en darrera instància, facilitar un procés de retorn que en ocasions es pot tornar calamitós. Per últim, caldria una implicació major del govern britànic, no només en el control i la informació, sinó també en l’assegurament del benestar, tant sanitari com social, dels seus residents.

Return migration has been historically a neglected aspect of migration processes. Even now when Spain has gone from being a country characterized by sending emigrants, then a receiving country and back again, it is not easy to find academic analysis on return processes. In the case of the British retired population, return migration after retirement analysis gets complicated by several factors, among which there is the fact that quite often these migrations are considered by the host society as touristic movements and also the generalization of wealth among the community. This consideration is often standardized following a social construction that has its origins in the warm and positive reception given to the first international tourism during the Francoist regime. This thesis presents an analysis of return migration after a retirement migration of British citizens in the region of the Marina Alta (Alacant). Using approaches as the International Retirement Migration, Lifestyle Migration and core migration theories, we consider a triple approach to an invisible phenomenon with very little evidence. The first one is a descriptive and statistical measure to the return migration from the Marina Alta’s region, taking as reference other territories as the national, provincial, regional and local levels. Data from Continuous Register Statistics and the Residential Variations Statistics (both from the National Statistics Institute) and the Population Information System (from the Autonomous Ministry of Health) is used. Secondly, an approach to the return intentions as they are expressed by the group of British residents in the Marina Alta territory has been studied. These opinions were collected through an electronic survey conducted during the months of August to October 2014. Finally we used semifocused interviews with 30 informants that are people in touch with the group of residents and who are offering their point of view both of the British residents’ return process as well as the difficulties they face. The main results of this study are, in first place, that the British return movement from Marina Alta to the UK has been growing in recent years, with major peaks in 2010 and 2013, and it is expected a growing trend in the next few years. Several reasons explain this trend: on the one hand the gradual aging of the group, mostly arrived between 1999 and 2006. On the other hand, the effects of the crisis, among which there is the expected difficulty to sell the properties acquired hoping that they would assure a wealthy retirement, which in result, would accelerate the sale process, even taking losses against the initial investment. Another factor to consider is the comparison of costs and benefits between the services offered by the Spanish welfare system, cut to a minimum in its practical application under the “Dependency Law” in the Valencian Country, and a liberal system, although with a high range coverage in the case of the UK. And last, but not least, there is the administrative depuration of the register, which has undergone in the last few years. Second, it has to be noted that the group of British residents in the Marina Alta mostly express their desire to remain in the region, thus denying his desire to return. 29% of the surveyed sample expressed their desire to return to a higher amount than others return intention measures observed in similar territories. In addition, a significant portion of the population moves between return and remain intentions, which leads us to consider the weak migration planning with the consequences this may have for an aging and sometimes vulnerable population. Finally, the discourse analysis of semifocused interviews provides an overview on the return process, in some way opposed to the canons of research on retirement migration. On the one hand, because of the difficulties faced when the group has to perform an assisted return under unfavourable conditions in terms of health or finances. On the other hand, because of the helping ways that the expats found regardless of autonomous return or family helped return, basically managed by local or British charities, or by a combination of both. Given the results, this research suggests the need to take measures to normalize the residence of British population in the Marina Alta and, by extension, in the coastal areas of the Mediterranean and the rest of Spain. These measures have to go through the need to legalize the residence in Spain, with tight controls in the registers and, in particular, an increase in the effort to ensure the proper administrative and statistical monitoring of migrations and a greater involvement of the UK authorities. Moreover, we should introduce measures to promote the exchange of information between authorities, not only on economic and tax matters, but also to reduce the fraud and misuse of health and social services, and to have real information of migratory processes, and ultimately facilitate a return process that sometimes can become calamitous. Finally, there should be a greater involvement of the British government, not only in control and information, but also in ensuring health and social welfare among their residents.