Saragossà Alba, Abelard Perfil | |||
This document is a artículoDate2012 | |||
Este documento está disponible también en : http://hdl.handle.net/10550/45017 |
|||
|
|||
És comprensible que un valencianiste es pregunte si el valencià té futur. Això no obstant, la pregunta és poc pertinent, perquè l’esdevenidor d’una llengua va lligat a l’evolució del poble que la parla. A més, el futur no està escrit. Un poble marginat tindrà una evolució positiva si hi han moviments socials que facen propostes que, ultra ser factibles i positives per a una societat, siguen assumides per la majoria d’un poble. L’objectiu de l’article és exemplificar l’afirmació que els treballs analítics que lliguen el valencià a la identitat com a valencians fan deduccions prospectives, mentres que si falta la identitat valenciana també és absent la prospecció (o és purament desiderativa; o és del tot negativa i pessimista). En concret, els treballs arrelats diuen quines mesures socials específiques i materialitzables s’han de donar per a que l’ús públic del valencià es recupere. | |||
Saragossà Alba, A. (2012). ¿Té futur el valencià? Dos actituds diferents. Aula de Lletres Valencianes 2, p. 207-239 |