Direcció de Recursos Humans: Una visió estratègica
NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Direcció de Recursos Humans: Una visió estratègica

DSpace Repository

Direcció de Recursos Humans: Una visió estratègica

Show simple item record

dc.contributor.author Tarazona Llàcer, Federico J.
dc.date.accessioned 2013-07-10T11:53:55Z
dc.date.available 2013-07-10T11:53:55Z
dc.date.issued 2010
dc.identifier.uri http://hdl.handle.net/10550/29120
dc.description El llibre forma part dels Materials Docents en Valencia programats mitjançant l'ajud del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València es_ES
dc.description.abstract L’especial evolució de l’entorn des dels primers anys seixanta de segle XX, suposa per a moltes organitzacions la necessitat de buscar l’adaptació a les noves condicions i introdueix un canvi de perspectiva a l’hora d’enfrontar-se amb els nous problemes. Apareixen sistemes complexos que no es poden analitzar sols des de dintre, sinó que cal considerar també factors externs on no es poden tractar tan sols qüestions tècniques, sinó que cal que es plantege quines són les actituds i els comportaments; que no poden mirar tan sols al passat, sinó que cal que s’orienten també cap al futur; i que no tenen problemes que pertoquen sols a una part de l’organització, sinó que en la solució cal implicar-ne pràcticament tots els membres. Aquests són els factors que porten cap a una visió estratègica de l’estudi i de les pràctiques de les organitzacions, i donen lloc a un enfocament que pren en consideració globalment organitzacions complexes immerses en processos de canvi. Per aquesta raó, escollim l’enfocament estratègic com a marc teòric de la investigació i presentem a continuació l’evolució tant del sistema de direcció com del concepte mateix d’estratègia i també de la idea de la direcció estratègica com un procés complet i articulat. Pretenem així, en aquesta primera part, construir teòricament un model integrat de direcció estratègica; i en la segona part en farem el desenvolupament teòric aplicant aquest model a la funció de recursos humans. És en aquesta segon part on concretem el procés estratègic en un nivell funcional, el de la funció de recursos humans. És habitual que aquest procés s’aplique a tota l’organització, però en el nostre cas necessitem avançar en una aproximació funcional. Per fer aquesta investigació considerem que l’anàlisi en profunditat sobre el caràcter estratègic dels recursos humans en les organitzacions no apareix fins als primers anys de la dècada dels vuitanta, en comprovar la seua contribució a la consecució més efectiva dels objectius estratègics i el seu paper en la millora de la capacitat d’adaptació a l’entorn. L’evolució de la funció de recursos humans amb una perspectiva de gestió (apartat II.1) ha estat lenta en el seu contingut teòric i dispersa quant a la pràctica, seguint un camí paral•lel al de la direcció estratègica mateixa, tal com veurem en aquest primer apartat on es van introduint tots els elements que constituiran la funció. La importància de les aportacions al desenvolupament de la teoria de recursos i capacitats que es van incorporant al model estratègic ens du a detenir-nos (apartat II.2) en l’intent de fixar la definició dels tres conceptes clau d’aquesta teoria: recurs, competència i capacitat. En realitat, el major problema sorgeix amb el concepte de competència perquè en la literatura científica apareix de manera confusa, parcial i aïllada respecte de la teoria de referència. A partir d’aquesta anàlisi conceptual, a continuació (apartat II.3) discutirem el valor estratègic dels recursos humans tenint-ne en compte la contribució a la generació de les capacitats estratègiques d’una organització. Tot açò ens dóna els elements teòrics necessaris per a presentar el procés estratègic aplicat íntegrament a la funció de recursos humans (apartat II.4), prenent com a punt de partida la definició de direcció estratègica dels recursos humans (DERH) i la descripció de les seues característiques més importats. A continuació tenim en subapartats successius els detalls de cada fase del procés estratègic, des de l’anàlisi interna i externa de la funció —per tindre un diagnòstic de la situació organitzativa en un moment determinat— fins als mecanismes d’avaluació i control que fa possible auditar cada fase en el moment oportú, passant per les fases centrals en què es formulen les estratègies i es posen en marxa mitjançant processos flexibles i oberts (no lineals). Ara bé, considerem que, en aquest model de DERH, tan important com indicar el contingut de cada fase és fer explícits totes les interrelacions entre elles i la relació amb altres funcions i altres nivells organitzatius. Finalment, encara que aquesta presentació del model estratègic de direcció dels recursos humans es realitza de manera resumida, es pretén sobretot que siga ordenada, sistemàtica i fins i tot exhaustiva quant als elements que la constitueixen. es_ES
dc.language.iso ca es_ES
dc.relation.haspart http://roderic.uv.es/handle/10550/15157 Dirección Estratégica de Recursos Humanos en la Administración Local Española Propuesta y contraste de un modelo integrado es_ES
dc.relation.requires http://roderic.uv.es/handle/10550/25491 Direcció d'Organitzacions una visió estratègica es_ES
dc.source Tarazona Llàcer, F.J. (2010). Direcció de Recursos Humans. Servei de Política Lingüística, Material Docent. Universitat de Valencia. es_ES
dc.subject direcció estratègica es_ES
dc.subject procés estratègic es_ES
dc.subject recursos humans es_ES
dc.subject estratègia es_ES
dc.title Direcció de Recursos Humans: Una visió estratègica es_ES
dc.subject.unesco UNESCO::CIENCIAS ECONÓMICAS::Organización y dirección de empresas ::Organización de recursos humanos es_ES
dc.type.interactivitytype expositive es_ES
dc.type.learningresourcetype NarrativeText es_ES
dc.type.interactivitylevel very low es_ES

View       (1.508Mb)

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Search DSpace

Advanced Search

Browse

Statistics