|
La situació geoestratègica de València durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la proximitat del front de Terol i el curs desfavorable de la guerra per al bàndol republicà van convertir la ciutat en un pol receptor de ferits de guerra i de població civil evacuada.
Davant d’este marcat increment de la demanda d’assistència sanitària, les autoritats valencianes van fer un gran esforç a fi de reorganitzar la xarxa d’infraestructures sanitàries de la ciutat. Esta readaptació va consistir bàsicament en la habilitació de diferents hospitals per a milicians malalts y ferits (“Hospitals de Sang”), i en la creació de quatre nous hospitals especialitzats (l’Hospital Antitracomatós, l’Hospital Neurològic, l’Hospital de Refugiats i l’Hospital de Malalties Infeccioses). Així mateix, els centres sanitaris que existien abans de l’esclafit de la contesa hagueren de readaptar-s’hi. Va ser el cas de l’Hospital Provincial, del Manicomi Provincial i del Sanatori Antituberculós de Porta-Coeli.
Esta intensa reorganització sanitària, no obstant això, va ser incapaç d’absorbir la demanda d’atenció sanitària provocada pel marcat augment poblacional patit per València. Així doncs, des de les acaballes del 1936 es va iniciar un progressiu col•lapse dels hospitals de la ciutat, procés que es va consolidar al llarg del 1937 i va culminar el 1938 amb la solsida del sistema sanitari.Geostrategic situation of Valencia during the Spanish Civil War (1936-1939), proximity to the front of Teruel and unfavorable course of the war for the republican faction converted the city into a centre of attraction for war injured and evacuated civil population.
Because of this marked increase of demand of sanitary assistance, Valencian authorities did a great effort to reorganize the city’s sanitary infrastructures network. This readaptation consisted basically in fitting out several hospitals for sick and wounded militiamen ("Blood Hospitals"), as well as the creation of four new specialized hospitals (the Anti-trachoma Hospital, the Neurological Hospital, the Refugees Hospital and the Infectious Diseases Hospital). Likewise, hospitals already existing before the contest’s outbreak had to readjust to it. It was the case of Provincial Hospital, of Provincial Mental Hospital and of Porta-Coeli's Anti-tuberculosis Sanatorium.
Nevertheless, this intense sanitary reorganization was unable to absorb the demand of sanitary assistance provoked by the marked population increase that Valencia suffered. Thus, a progressive collapse of the city’s sanitary institutions began at the end of 1936, process that was consolidated throughout 1937 and culminated in 1938 with the breakdown of the welfare system.
|
