Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories. 2022. Vol. 1, no. 1-2

Permanent URI for this collection

Browse

Recent Submissions

Now showing 1 - 7 of 7
  • Item
    “It’s just another added layer of difficulty”: Language access equity and inclusion in pediatric interpreted medical encounters — Provider and interpreter perspectives
    (2022) Olen, Amy; Lim, Paulina S.; Balistreri, Kathryn A.; Davies, W. Hobart; Scanlon, Matthew C.; Rothschild, Charles B.
    Limited English proficient or language-diverse patients and families in pediatric interpreted medical encounters (IME) are susceptible to health disparities and inequities in the US compared to English proficient patients and families in language-concordant medical encounters. Policies to improve access to language services intend to bridge this gap, yet evidence suggests that significant inequities still exist. This study explores perspectives of interpreters and pediatric critical care medical providers to better understand the complexities of IME in pediatric settings. Qualitative data were analyzed from two interview studies with medical interpreters and providers using thematic coding and inductive analysis. Several factors were identified by both interpreters and medical providers that negatively affected communication, equity, and inclusion. These included systems-level factors (e.g., time constraints and language variety), interpersonal factors (e.g., difficulties with communication and mistrust), and intrapersonal factors (e.g., implicit biases and judgements). These results highlight multiple layers of potential inequities which adversely affect patients and families in pediatric IME.; En los encuentros médicos interpretados (EMI) en pediatría en los EE.UU., las personas y familiares que acuden a una consulta médica con un dominio limitado del inglés o con otras lenguas están expuestas a perjuicios y desigualdades en materia de salud, en comparación con aquellas que dominan el inglés y que asisten a las consultas en su idioma. Las políticas para mejorar el acceso a los servicios lingüísticos pretenden salvar esta brecha, pero los datos indican que siguen dándose desigualdades significativas. Este estudio explora las perspectivas de intérpretes y de proveedores de atención sanitaria crítica pediátrica para comprender mejor las complejidades de los EMI en contextos pediátricos. Se analizan los datos cualitativos procedentes de dos estudios con entrevistas a intérpretes y proveedores de atención sanitaria utilizando codificación temática y análisis inductivo. Los resultados muestran que ambos grupos detectan varios factores que afectan negativamente a la comunicación, la equidad y la inclusión. Estos factores se localizan a nivel sistémico (como son las limitaciones de tiempo y la variedad lingüística), interpersonal (por ejemplo, las dificultades de comunicación y la desconfianza) y a nivel intrapersonal (como son los sesgos implícitos y los prejuicios). Estos resultados ponen de manifiesto las múltiples capas de desigualdades potenciales que perjudican a pacientes y familiares en los EMI en pediatría.; En les trobades mèdiques interpretades (EMI) en pediatria als EUA, les persones i familiars que acudeixen a una consulta mèdica amb un domini limitat de l'anglés o amb llengües diferents a aquesta s’exposen a perjudicis i desigualtats en matèria de salut, en comparació amb les que dominen l'anglès i que assisteixen a les consultes en el seu idioma. Les polítiques per millorar l'accés als serveis lingüístics pretenen salvar aquesta escletxa, però les dades indiquen que continuen donant-se desigualtats significatives. Aquest estudi explora les perspectives d’intèrprets i de proveïdors d’atenció sanitària crítica en pediatria per comprendre millor les complexitats de les EMI en contextos pediàtrics. S’analitzen les dades qualitatives procedents de dos estudis amb entrevistes a intèrprets i proveïdors d’atenció sanitària utilitzant una codificació temàtica i una anàlisi inductiva. Els resultats mostren que tots dos grups detecten diversos factors que afecten negativament la comunicació, l'equitat i la inclusió. Aquests factors es localitzen a nivell sistèmic (com són les limitacions de temps i la varietat lingüística), interpersonal (per exemple, les dificultats de comunicació i la desconfiança) i a nivell intrapersonal (com ara els biaixos implícits i els prejudicis). Aquests resultats palesen les múltiples capes de desigualtats potencials que perjudiquen pacients i familiars als EMI en pediatria.
  • Item
    Should raw machine translation be used for public-health information? Suggestions for a multilingual communication policy in Catalonia
    (2022) Pym, Anthony; Ayvazyan, Nune; Prioleau, Jonathan Maurice
    As Catalonia becomes increasingly multicultural as a result of immigration on many levels, official government communications are received by speakers of numerous different languages. For some languages, this is achieved through the employment of qualified translators. For the non-official languages, however, there is increasing reliance on the use of free online machine translation, explicitly without human correction (“post-editing”). Here we survey the use of Google Translate on the official website of the Catalan health service, focusing on COVID-19 vaccination information in 2021 and 2022. We identify the strategic advantages of machine translation and then survey the nature of the main errors made, some of which border on the incomprehensible and self-contradictory. It is proposed that a multilingual communication policy is needed for the mitigation of errors not just through the judicious use of translation memory software and efficient post-editing, but most especially by writing texts in such a way that the machine translation problems are solved before they appear (“pre-editing”). In the relative absence of policies for non-official languages, strategic planning is required in order to ensure that the benefits of machine translation can work towards a more inclusive society, rather than alienate users who merely see their language being abused.; A medida que Cataluña se vuelve cada vez más multicultural a muchos niveles como consecuencia de la inmigración, son también más numerosas las personas hablantes de lenguas diferentes las que reciben las comunicaciones oficiales de la administración. Para algunas lenguas, se contratan a profesionales de la traducción. Sin embargo, para los idiomas no oficiales existe una confianza creciente en el uso de la traducción automática en línea gratuita, explícitamente sin corrección humana (postedición). Este artículo estudia el uso de Google Translate en la web oficial del servicio de salud de Cataluña, centrándose en la información de la vacunación contra la covid-19 en los años 2021 y 2022. Señalamos las ventajas estratégicas de la traducción automática y después examinamos la naturaleza de los principales errores cometidos, algunos de los cuales resultan en mensajes incomprensibles y autocontradictorios. Se propone la necesidad de una política de comunicación multilingüe para la mitigación de errores no solo mediante el uso racional del software que utiliza memorias de traducción junto con una postedición eficiente, sino sobre todo redactando textos de forma que los problemas de traducción automática se resuelvan antes de que aparezcan (preedición). En una ausencia relativa de políticas para las lenguas no oficiales, se requiere una planificación estratégica para garantizar que los beneficios de la traducción automática puedan contribuir a una sociedad más inclusiva, en lugar de enajenar a las personas usuarias que ven el mal uso que se hace de sus lenguas.; A mesura que Catalunya esdevé més i més multicultural a molts nivells com a conseqüència de la immigració, parlants d’un nombre creixent de llengües reben les comunicacions oficials de l’administració. Per a algunes llengües, es contracten professionals de la traducció perquè se n’encarreguen. Per als idiomes no oficials, però, hi ha una confiança creixent en l'ús de la traducció automàtica en línia gratuïta, explícitament sense correcció humana (postedició). Aquest article estudia l'ús de Google Translate a la web oficial del servei de salut de Catalunya, centrant-se en la informació de la vacunació contra la covid-19 els anys 2021 i 2022. Assenyalem els avantatges estratègics de la traducció automàtica i després examinem la naturalesa dels principals errors comesos, alguns dels quals resulten en missatges incomprensibles i autocontradictoris. Es proposa la necessitat d'una política de comunicació multilingüe per a la mitigació d'errors no tan sols mitjançant l'ús racional del programari que utilitza memòries de traducció i una postedició eficient, sinó sobretot redactant textos de manera que els problemes de traducció automàtica es resolguen abans que no apareguen (preedició). En una absència relativa de polítiques per a les llengües no oficials, es requereix una planificació estratègica per garantir que els beneficis de la traducció automàtica puguen contribuir a una societat més inclusiva, en lloc d'alienar les persones usuàries que veuen el mal ús que es fa de les seues llengües.
  • Item
    Language policies for social justice — Translation, interpreting, and access
    (2022) Monzó Nebot, Esther; Mellinger, Christopher D.
    Aquesta és la introducció del número especial sobre Polítiques lingüístiques i justícia social. L'article introductori utilitza el joc de l'ultimàtum com el vidre des del qual observar l'assignació de recursos i les polítiques lingüístiques. L’article sosté que les comunitats lingüístiques dominants comencen el joc en una posició avantatjosa que els permet decidir l’oferta que es presentarà a les comunitats lingüístiques no dominants. Aquest enfocament permet explorar les normes d'equitat en comunitats tradicionalment o emergentment multilingües, recorrent als estudis de traducció i interpretació. Per acabar, la introducció explora de quines maneres els articles d'aquest número especial estan en posició de contribuir a la justícia social. S'argumenta que aconsegueixen aquest objectiu articulant la manera com els estudis de traducció i interpretació poden contribuir a l'elaboració de lleis, a la formulació de polítiques i a la pràctica, cosa que té conseqüències per als qui es dediquen a la traducció i la interpretació, com també per als qui treballen en situacions que requereixen mediació i les persones que fan servir els serveis públics.; This is the introduction to the special issue on Language Policies for Social Justice. Using the ultimatum game as a lens through which to view resource allocation and language policies, the guest editors argue that dominant language communities are placed in an advantageous position to decide on the offer to be made to non-dominant language communities. This approach allows fairness norms to be explored in traditionally or emergently multilingual communities by drawing on translation and interpreting studies scholarship. Finally, the guest editors articulate how the articles in the special issue are positioned to advance social justice. It is argued that the articles achieve this aim by articulating how translation and interpreting studies scholarship can contribute at the law-making, policy-making, and practice level, impacting translation and interpreting practitioners as well as professionals working in situations which necessitate mediation and public services users.; Esta es la introducción del número especial sobre Políticas lingüísticas y justicia social. El artículo introductorio utiliza el juego del ultimátum como el cristal con el que observar la asignación de recursos y las políticas lingüísticas. El artículo sostiene que las comunidades lingüísticas dominantes comienzan el juego en una posición ventajosa que les permite decidir la oferta que se presentará a las comunidades lingüísticas no dominantes. Este enfoque permite explorar las normas de equidad en comunidades tradicionalmente o emergentemente multilingües, recurriendo a los estudios de traducción e interpretación. Por último, la introducción explora de qué maneras los artículos de este número especial están en posición de contribuir a la justicia social. Se argumenta que logran ese objetivo articulando la forma en que los estudios de traducción e interpretación pueden contribuir a la elaboración de leyes, a la formulación de políticas y a la práctica, lo que tiene consecuencias para quienes se dedican a la traducción y la interpretación, así como para quienes trabajan en situaciones que requieren mediación y para las personas que utilizan los servicios públicos.
  • Item
    The right to an interpreter — A guarantee of legal certainty and equal access to public services in Sweden?
    (2022) Gustafsson, Kristina; Norström, Eva; Åberg, Linnéa
    En Suecia, la Ley de procedimiento administrativo regula la obligación de las autoridades de utilizar intérpretes si es necesario en situaciones de contacto con personas que no hablan sueco o con problemas de audición, visión o habla. La contratación de intérpretes es una garantía de transparencia, participación y seguridad jurídica. Este artículo investiga esos deberes y derechos lingüísticos desde la perspectiva de las personas que no hablan sueco. Los conceptos teóricos rectores son la seguridad jurídica formal y sustantiva como condición principal que protege a la persona en situación de cliente como titular de derechos. Se analizan narraciones de personas migrantes sobre las experiencias de interpretación, en las que se encuentran tres temas principales: la desconfianza hacia los servicios de interpretación, la minimización autorregulada de los derechos lingüísticos y la ausencia de servicios profesionales de interpretación y traducción. Estos factores pueden agravarse y pueden conducir a las personas en situación de clientes a declinar el uso de los servicios de interpretación. De acuerdo con la formulación "si es necesario" de la ley, podría ser legítimo aceptar estos deseos y omitir los servicios de interpretación. Sin embargo, esto significa que los servicios públicos socavan la posición de las personas en situación de cliente como titulares de derechos, la seguridad formal y jurídica, así como las posibilidades de estos servicios de cumplir con sus deberes.; A Suècia, la Llei de procediment administratiu regula l'obligació de les autoritats d'utilitzar intèrprets si cal en situacions de contacte amb persones que no parlen suec o amb problemes d'audició, visió o parla. La contractació d'intèrprets és una garantia de transparència, participació i seguretat jurídica. Aquest article investiga aquests deures i drets lingüístics des de la perspectiva de les persones que no parlen suec. Els conceptes teòrics rectors són la seguretat jurídica formal i substantiva com a condició principal que protegeix la persona en situació de client com a titular de drets. S’analitzen narracions de persones migrants sobre les experiències d'interpretació, on es troben tres temes principals: la desconfiança envers els serveis d'interpretació, la minimització autoregulada dels drets lingüístics i l'absència de serveis professionals d'interpretació i traducció. Aquests factors es poden agreujar i poden conduir a les persones en situació de clients a declinar l'ús dels serveis d'interpretació. D'acord amb la formulació "si cal" de la llei, podria ser legítim acceptar aquests desitjos i exceptuar els serveis d'interpretació. Tanmateix, això vol dir que els serveis públics soscaven la posició de les persones en situació de client com a titulars de drets, la seguretat formal i jurídica, i també les possibilitats d’aquests serveis de complir els seus deures.; In Sweden, the Administrative Procedure Act regulates authorities’ obligation to use interpreters if needed in contact with persons who do not speak Swedish, with impaired hearing, sight, or speech. Hiring an interpreter is stated as a guarantee of transparency, participation, and legal certainty. The article aims to investigate these language duties and rights from the perspective of non-Swedish speaking clients. Guiding theoretical concepts are formal and substantive legal certainty as a primary condition protecting the client as a rights holder. Three main themes were found in an analysis of migrants’ narratives about interpreting experiences: mistrust in interpreting services, self-regulated minimization of language rights, and absence of professional interpreting and translation services. These factors may be compounded and lead to situations in which clients decline the use of interpreting services. Based on the clause “if needed” in the law, it might be legitimate to acknowledge such wishes and skip interpreting services. Yet, this means that public services undermine the client’s position as a rights holder, formal and legal certainty, as well as their own possibilities to fulfill their duties.
  • Item
    Unfolding occupational boundary work: Public service interpreting in social services for structurally vulnerable migrant populations in Finland
    (2022) Nordberg, Camilla; Kara, Hanna
    Aquest article explora les fronteres entre les professions en el context de la interpretació en els serveis públics amb poblacions migrants estructuralment vulnerables, plantejant preguntes sobre quin tipus de coneixement es valora i quin tipus de jerarquies interseccionals es generen dins un paisatge de serveis socials en transformació . Partint de la conceptualització de les fronteres interprofessionals i del desconeixement/reconeixement professional, analitzem els diaris escrits i orals produïts per intèrprets en serveis públics durant la primavera del 2022. Les persones que van participar en la recerca són de diversos orígens professionals i ètnics i resideixen a diferents regions urbanes i rurals de Finlàndia. Mostrem que la manca de reconeixement professional, tant a nivell estructural com a nivell de la interacció, repercuteix en les possibilitats de conducta professional i ètica d'intèrprets en serveis públics. En última instància afecta també el dret a un tracte just i igualitari de les persones usuàries de serveis que es troben en situacions estructuralment vulnerables i que depenen dels serveis socials mediats per intèrprets.; This article explores occupational boundaries in the context of public service interpreting with structurally vulnerable migrant populations, raising questions about what kind of knowledge becomes valued and what kind of intersectional hierarchies are produced within a transforming social service landscape. Drawing on conceptualisations of boundary work and occupational (mis)recognition, we analyse written and oral diaries produced by public service interpreters in spring 2022. The research participants are of diverse professional and ethnic backgrounds and based in different urban and rural regions of Finland. We show how occupational misrecognition, at the structural and at the floor level, impacts on the possibilities of public service interpreters’ professional and ethical conduct. As such, it ultimately also affects the right to fair and equal treatment for structurally vulnerable service users who are dependent on interpreter-mediated social services.; Este artículo explora las fronteras entre las profesiones en el contexto de la interpretación en los servicios públicos con poblaciones migrantes estructuralmente vulnerables, planteando preguntas sobre qué tipo de conocimiento se valora y qué tipo de jerarquías interseccionales se generan dentro de un paisaje de servicios sociales en transformación. Partiendo de la conceptualización de las fronteras interprofesionales y del desconocimiento/reconocimiento profesional, analizamos los diarios escritos y orales producidos por intérpretes en los servicios públicos durante la primavera de 2022. Las personas que participaron en la investigación son de diversos orígenes profesionales y étnicos y residen en diferentes regiones urbanas y rurales de Finlandia. Mostramos que la falta de reconocimiento profesional, tanto a nivel estructural como en el nivel de la interacción, repercute en las posibilidades de conducta profesional y ética de intérpretes en los servicios públicos. En última instancia afecta también al derecho a un trato justo e igualitario de las personas usuarias de servicios que se encuentran en situaciones estructuralmente vulnerables y que dependen de los servicios sociales mediados por intérpretes.
  • Item
    Language rights and linguistic justice in international law: Lost in translation?
    (2022) Mowbray, Jacqueline
    Els drets a la traducció de les minories lingüístiques estan garantits en determinades circumstàncies per una sèrie de disposicions legals internacionals, però aquestes no sempre menen a la justícia lingüística. Aquest article explora per què, centrant-se en assumpcions integrades en el dret internacional sobre el paper de la traducció i la interpretació que limiten la capacitat dels drets lingüístics internacionals per oferir justícia lingüística. A partir de coneixements d'altres disciplines, en particular, la sociolingüística i els estudis de traducció i interpretació, assenyale quatre assumpcions errònies sobre la traducció incrustades en el discurs jurídic internacional: que la traducció és senzilla o simple; que la traducció és cara i poc pràctica; que la traducció només va de paraules; i que la traducció és neutral o apolítica. Cadascun d'aquests supòsits defectuosos limiten la capacitat del dret internacional per aconseguir justícia per a les persones parlants de llengües minoritàries.; A range of international legal provisions guarantee rights to translation for linguistic minorities in certain circumstances, but these do not always lead to linguistic justice. This article explores why this may be the case, focusing on how assumptions embedded in international law as to the role of translation and interpretation limit the extent to which international language rights can deliver linguistic justice. Drawing on insights from other disciplines, particularly sociolinguistics and translation and interpreting studies, I identify four flawed assumptions about translation embedded in international legal discourse: that translation is straightforward or easy; that translation is expensive and impractical; that translation is just about words; and that translation is neutral or apolitical. Each of these flawed assumptions limit the ability of international law to achieve justice for minority language speakers.; Los derechos a la traducción de las minorías lingüísticas están garantizados en determinadas circunstancias por una serie de disposiciones legales internacionales, pero éstas no siempre conducen a la justicia lingüística. Este artículo explora por qué, centrándose en asunciones integradas en el derecho internacional sobre el papel de la traducción y la interpretación que limitan la capacidad de los derechos lingüísticos internacionales para lograr justicia lingüística. A partir de conocimientos de otras disciplinas, en particular, de la sociolingüística y los estudios de traducción e interpretación, señalo cuatro asunciones erróneas sobre la traducción incrustadas en el discurso jurídico internacional: que la traducción es sencilla o simple; que la traducción es cara y poco práctica; que la traducción solo va de palabras; y que la traducción es neutral o apolítica. Cada uno de estos supuestos defectuosos limita la capacidad del derecho internacional de conseguir justicia para las personas hablantes de lenguas minoritarias.
  • Item
    Presentació de Just. Journal of Language Rights & Minorities. Revista de Drets Lingüístics i Minories
    (2022) Tasa Fuster, Vicenta; Castelló i Cogollos, Rafael; Monzó Nebot, Esther
    Naix la revista Just. Journal of Language Rights & Minorities. Revista de Drets Lingüístics i Minories. En aquestes pàgines us expliquem què vol ser.; Just. Journal of Language Rights & Minorities. Revista de Drets Lingüístics i Minories is born, and these pages will tell you what it wants to become.; Nace la revista Just. Journal of Language Rights & Minorities. Revista de Drets Lingüístics i Minories. En estas páginas se exponen sus pretensiones.