Evolució i pautes de localització de l'art rupestre post-paleolític de Millares (València) i el seu entorn geogràfic comarcal. Aproximació al territori des de l'art

Abstract

L'estudi de l'art rupestre prehistòric des de l'arqueologia es veu afavorit per les característiques físiques del mateix. Aquestes són la seua localització al lloc al què va ser creat i la convergència de diverses escales físiques simultàniament al mateix fenomen (l'art rupestre) les quals han de permetre una aproximació des de diferents perspectives. Amb aquesta finalitat, s'ha desenvolupat una metodologia per a dur a terme l'anàlisi de les expressions gràfiques que es concentren al voltant de la Rambla Seca (Millares, València). Aquesta es basa en la determinació de quatre escales d'anàlisi les quals han de permetre diferenciar processos gràfics distints en base a les característiques (1) tècniques, (2) estilístiques, (3) compositives i (4) locacionals dels fenòmens gràfics estudiats. Aquesta últim escala s'esdevé de l'estudi de les relacions entre els jaciments d'art rupestre i altres elements amb els que comparteix espai (jaciments d'hàbitat o elements físics del paisatge). Es tracta d'explicar la construcció del paisatge (l'adaptació, la identificació, l'apropiació --política i mental- i la modificació del marc físic per part d'una societat concreta en un moment donat) des de l'art rupestre per part de les diferents realitats socio-culturals implicades i autores de les expressions, des d'una perspectiva diacrònica. Sota aquestes premisses metodològiques s'han analitzat els jaciments d'art rupestre (fins a vint-i-vuit) localitzats principalment al terme municipal de Millares (València). Aquests es troben entre dos importants nuclis d'art rupestre com són els jaciments de la Canal de Dos Aguas (amb abrics d'art rupestre llevantí com el Cinto de las Letras i jaciments d'hàbitat tant destacats com la Cueva de la Cocina) i la concentració de jaciments del Barranco Moreno o las Cuevas de la Araña en Bicorp. A partir de l'anàlisi s'ha documentat una àmplia varietat de solucions tècniques i motius que ens han portat a distingir quatre grans horitzons gràfics: l'Art Rupestre Llevantí per al qual s'ha establert (en base a criteris estilístics) una seqüència interna; l'Art Esquemàtic Antic associat a grups del Neolític Cardial-Epicardial; l'Art Esquemàtic d'adscripció crono-cultural imprecisa i; finalment, un Art Històric caracteritzat per la varietat de contextos. Amb tot, algunes de les principals conclusions a les que hem arribat han estat, per un costat i en referència a l'Art Rupestre Llevantí, la connexió entre la seqüència que em establert a la zona d'estudi amb aquelles seqüències establertes per al mateix horitzó gràfic en altres nuclis com ara en Valltorta-Gassulla, en Aragó o al Alto Segura. La identificació, d'altra banda, de distints horitzons gràfics dins el fenomen "esquemàtic" que ens permet ser més precisos a l'hora d'analitzar el patró de localització dels jaciments i que mostra la complementarietat entre els jaciments amb Art Esquemàtic Antic i Art Rupestre Llevantí i la seua relació amb la xarxa de camins neolítics. Finalment, el territori analitzat mostra unes pautes d'ocupació bastant estables al llarg del temps. Des de moments prehistòrics fins a l'actualitat. Aquest patró de localització i les característiques dels abrics i coves decorades ens porta a concloure que el trànsit es realitza a través d'un paisatge conegut -ensenyat i aprés- a través de generacions.

Because of the intrinsics characteristics of Rock Art have been established four scales of analysis which allow to differentiate processes based on different features: (1) technical (2) stylistical, (3) compositional and (4) locational. This latter scale is based on the relationship between rock art sites and other elements sharing space (archaeological sites or physical elements of the landscape). The aim is to explain the construction of the landscape (adaptation, identification, -political and mental- appropriation and modification of the space by a specific society at a given time) from the rock art by the different socio-cultural realities involved, from a diachronic perspective. Under these methodological assumptions Rock Art sites located in Millares (Valencia) have been analyzed. These sites are found between two important Rock Art nuclei such as rock art sites in the Canal de Dos Aguas and the concentration of sites in the Barranco Moreno and the Cuevas de la Araña in Bicorp. From the analysis of motifs and their location it has been distinguished four major horizons: the Levantine Rock Art from which has been established (based on stylistic criteria) an internal sequence; the Old Schematic Art, associated to Neolithic groups; the Schematic Art with a vague chrono-cultural affiliation and, finally, an Historical Art characterized by the variety of contexts.