La sanitat valenciana en l'època de Madoz a través del "Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar (1845-1850)"

Abstract

Aquest treball té com a finalitat investigar i oferir una visió general de la salut, les malalties, els recursos i l’assistència sanitària, que disposaven les poblacions rurals i els nuclis urbans valencians en la primera meitat del segle XIX, a través del testimoni de l’obra de Pascual Madoz: el Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar (1845-1850), complementat i contrastat amb les fonts de l’època. Hem seguit en el treball el mètode analític-descriptiu i l’hem dividit en diversos apartats:

1ª. Introducció 2ª. Pascual Madoz i el Diccionari 3ª. Institucions sanitàries 4ª. Balnearis i aigües medicinals 5ª. Malalties 6ª. Indicadors Demogràfics

En la introducció es discuteixen els objectius del treball i els materials i mètode emprats. Al segon capítol, parlem de la personalitat històrica de Pascual Madoz i del Diccionari.

En les Institucions sanitàries, fem una descripció minuciosa de les Institucions sanitàries valencianes de l’època. Sistemàticament hem dividit el capítol per províncies, recollint les institucions sanitàries de les ciutats més importants de l’època. En la província d’Alacant: Alacant, Alcoi, Callosa d'En Sarrià, Dénia, Elda, Elx, Oriola. En la de Castelló: Castelló, Morella, Sogorb, Vinaròs. En la de València, presentem primer les institucions de la ciutat de València i després: Alberic, Gandia, Llíria, Sagunt, Xàtiva. Metodològicament en cada institució seguim aquesta fitxa tècnica: 1. Introducció, 2. Edificació, 3. Rendes i despeses i 4. Organització.

En el capítol dels Balnearis i aigües medicinals, arrepleguem tots els balnearis que Madoz descriu, contrastem i ampliem la informació a través d’altres fonts de l’època, les memòries dels directors dels balnearis i els Tractats d’Hidroteràpia del segle XVIII i XIX. En la província d’Alacant descrivim: Benimarfull, Busot, Calp, Monòver, Novelda, Penàguila i Teulada; en la de Castelló: Benassal, Catí, Montanejos, Navaixes, Toga i Vilavella; i finalment en la de València: Bellús, Cofrents, Estivella, Requena, Santa Ana, Set Aigües i Xulilla. Metodològicament cada balneari consta:

1.Introducció: Fonts històriques, ubicació i orígens del balneari. 2.Edifici i estructura del balneari. Descripció de les edificacions i brolladors. 3.Característiques i propietats de les aigües. Classificació de les aigües. Descripció de les propietats físiques, químiques i medicinals. 4.El funcionament del balneari i l'ús medicinal de les aigües. Contraindicacions. Posologia. Temporades. Concurrència. Diferents tipus de transports. 5.Activitat econòmica. Estudi econòmic dels balnearis, preus d’hostalatges i dels tractaments termals. 6.Directors mèdics del balneari. Enumeració i contextualització dels directors que estigueren a càrrec dels balnearis.

En el capítol de les Malalties, recollim totes les malalties que segons els informadors de Madoz, pateixen d’una forma general la població als municipis. Fem un apartat dedicat a les febres tercianes i el conreu de l’arròs en les tres províncies, vist a través de Madoz, contrastat amb Cavanilles. Hem elaborat un glossari amb tots els termes mèdics que apareixen en l’obra de Madoz i els hem descrit d’acord amb els diccionaris i vocabularis mèdics de l’època: Manuel Hurtado de Mendoza, Juan Cuesta i Ckerner, i Emile Littré. Aquests termes mèdics els hem contrastat amb el diccionari mèdic de l’Enciclopèdia Catalana de l’any 2000.

Finalment en els Indicadors demogràfics, hem confeccionat dues taules, on recollim tots els pobles que apareixen descrits en l’obra, ordenats alfabèticament, valorem la demografia utilitzant les dades que Madoz dóna en el Diccionari i les comparem amb els censos que hi ha abans i després de Madoz i la població actual (cens de l’any 2009), de manera que analitzem l’evolució demogràfica que hi ha als pobles valencians des del segle XIX a l’actualitat.