Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de 'taxar' fins a 'inferir' i 'imaginar' i mès enllà
NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de 'taxar' fins a 'inferir' i 'imaginar' i mès enllà

Repositori DSpace/Manakin

Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de 'taxar' fins a 'inferir' i 'imaginar' i mès enllà

Mostra el registre complet de l'element

Visualització       (280.9Kb)

Exportar a Refworks
    
Martines Peres, Josep
Aquest document és un/a article publicat, creat/da en: 2015
L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *ADAESTIMARE, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).

    Martines Peres, Josep. Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de 'taxar' fins a 'inferir' i 'imaginar' i mès enllà. En: Caplletra : Revista Internacional de Filologia, 2015, No. 59: 221
distribuït sota llicència Creative Commons de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada

Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)

Mostra el registre complet de l'element

Cerca a RODERIC

Cerca avançada

Visualitza

Estadístiques