Aquest article estudia com s’estructuren els usos del valencià a la facultat de ciències socials (FCS) de la universitat de valència (UV) i quins són els conflictes i expectatives sobre ells. La presència de la llengua catalana en el context universitari pot potenciar-ne el valor i l’ús social, però en el nostre cas aquesta llengua s’hi troba en situació minoritària front al castellà, en coherència amb el lloc que ocupa en la societat valenciana. La dominació del castellà es comprova amb un estudi de fonts secundàries de la UV (normativa sobre valencià, estructura i evolució d’oferta docent segons llengua en les titulacions de la FCS i avaluacions docents que mostren incompliment d’aquella oferta). Els grups oferts en castellà superen quantitativament els de valencià, dins la normativa de mínims de la UV. Hi ha, també, més grups impartits en castellà tot i ser oferts en valencià, que no el contrari. Per explorar els motius, imatges i valoracions que es troben rera aquestes dades, es recorre al discurs recollit en 32 entrevistes semi-estructurades i tres focus grups amb estudiants i professors (PDI) de les diferents titulacions i personal d’administració i serveis (PAS). Els discursos recollits i les pràctiques a què es fa referència mostren com s’expressa la dominació del castellà i el paper que hi juga el valor simbòlic identitari de les dues llengües en interacció. La presència del valencià al context universitari no en pressuposa la plena promoció dels usos i valoracions ni el compliment d’expectatives en relació a ells. Per a que s’hi promogui el català, cal conèixer la percepció del conflicte lingüístic per part dels membres de la comunitat universitària i les limitacions de la política lingüística duta a terme fins avui.