Al llarg dels anys seixanta del segle XX es produirà una transformació molt significativa en les funcions habituals dels col·legis oficials de doctors i llicenciats. En els anys finals del franquisme els col·legis tindran una presència social i política fonamental, en especial pel que fa a la lluita per aconseguir un sistema educatiu democràtic en una societat que també ho fóra. Estos organismes professionals acullen en els anys setanta algunes de les iniciatives més fructíferes de renovació pedagògica que es plantegen en el país, i donen als grups de docents que les sustenten —en un context autoritari i repressor, d’absència de llibertats civils i polítiques— cobertura legal, mitjans i suport institucional. El Seminari de Pedagogia del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de València entre 1966-1976 és un excel·lent exemple de tot això. Un col·lectiu, reduït però compromès, de docents d’ensenyança primària i secundària que inicia el seu camí en el curs escolar 1965-1966 i que es constitueix en Comissió d’Estudis Pedagògics, i que, al llarg d’una dècada fonamental, tindrà un paper d’indubtable importància en la lluita per l’extensió en el País Valencià de la renovació pedagògica i la difusió dels mètodes i plantejaments de l’escola activa, d’un credo pedagògic en gran manera clarament deutor del pensament d’Henri Wallon. Dues fites d’enorme importància i significació en eixa tasca seran l’elaboració, discussió i difusió d’Una alternativa per a l’ensenyança en el País Valencià en 1975 i la posada en marxa l’any següent de la I Escola d’Estiu del País Valencià.

During the 1960s a very significant transformation will take place in the usual functions of the Doctors’ and Graduates’ Associations. In the last years of Franco Regime, the Doctors’ and Graduates’ Associations had a social and political presence that will become essential in the fight for achieving a democratic educational system in a democratic society. During the seventies, these official organisations provided some of the most productive initiatives of pedagogical renovation in the country, giving the teachers who sustain them —in the authoritarian and repressive context of the moment and the absence of civil and political liberties— legal coverage, resources and institutional support. The Seminari de Pedagogia of the Valencian Doctors’ and Graduates’ Association is an excellent example of it. A small but compromised group of primary and secondary education teachers that constituted in 1965- 1966 a Commission of Pedagogical Studies, and that throughout a decade will play a fundamental role in the fight for the expansion of Pedagogical Renovation to the Valencian Country and the diffusion of the methods and approaches of the Progressive School, a pedagogical creed clearly debtor of Henri Wallon’s thought. Two milestones of enormous importance and significance in this task will be the elaboration, discussion and diffusion of an Alternativa (Alternative) for teaching in the Valencian Country in 1975 and the start, in the next year, of the First Summer School of the Valencian Country.