<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rdf:RDF xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:rdf="http://www.w3.org/1999/02/22-rdf-syntax-ns#" xmlns="http://purl.org/rss/1.0/">
<channel rdf:about="http://hdl.handle.net/10550/1996">
<title>Ciències de la Vida</title>
<link>http://hdl.handle.net/10550/1996</link>
<description/>
<items>
<rdf:Seq>
<rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/10550/26746"/>
<rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/10550/26739"/>
<rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/10550/26346"/>
<rdf:li rdf:resource="http://hdl.handle.net/10550/26330"/>
</rdf:Seq>
</items>
<dc:date>2013-05-21T22:58:07Z</dc:date>
</channel>
<item rdf:about="http://hdl.handle.net/10550/26746">
<title>Microbiologia : Grau de Biologia</title>
<link>http://hdl.handle.net/10550/26746</link>
<description>Microbiologia : Grau de Biologia
Maicas Prieto, Sergi
Alcaide Moreno, Elena
L'assignatura de Microbiologia es troba situada en el tercer curs del Grau en Biologia de la Universitat de València. És una assignatura obligatòria que ha estat precedida per l'estudi, entre altres, de Biologia Cel•lular i Bases Moleculars i Genètiques dels Éssers Vius, en les quals l'alumnat ha desenvolupat i assimilat coneixements bàsics que serviran de base a la Microbiologia. És per això que l'assignatura no desenvoluparà aquests aspectes bàsics, ja que se suposen adquirits (citologia de la cèl•lula eucariota, les bases de genètica i biologia molecular, metabolisme i regulació, etc.), però pressuposarà el seu coneixement. Així mateix, i atès que s'estudia en paral•lel amb l'Ecologia, també evitarà la reiteració de conceptes i desenvolupaments generals corresponents a aquesta assignatura, que se centra en el seu ús aplicat a microorganismes. L'assignatura requereix, a més, haver cursat les assignatures de primer curs Estructura de la Cèl•lula, Biologia i L'Arbre de la Vida.
</description>
<dc:date>2012-12-31T23:00:00Z</dc:date>
</item>
<item rdf:about="http://hdl.handle.net/10550/26739">
<title>Pràctiques de tècniques instrumentals separatives (Curs 2012/2013)</title>
<link>http://hdl.handle.net/10550/26739</link>
<description>Pràctiques de tècniques instrumentals separatives (Curs 2012/2013)
Maicas i Prieto, Sergi
Cromatografia. La cromatografia en paper és una tècnica analítica que s’utilitza per a la separació i la identificació de mescles que són, o poden ser, de color. Aquest mètode ha estat substituït en gran mesura per la cromatografia de capa fina. Tanmateix, continua sent una poderosa eina per l’ensenyament. En algunes ocasions es realitzen cromatografies bidimensionals, fet que implica l’ús de dos dissolvents i girar el paper 90º després de realitzar la primer cromatografia. Aquesta tècnica és útil per a la separació de mescles complexes de compostos similars, com ara els aminoàcids.
El quadernet forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.
</description>
<dc:date>2012-12-31T23:00:00Z</dc:date>
</item>
<item rdf:about="http://hdl.handle.net/10550/26346">
<title>Estructura de la cèl·lula (materials de suport a l'estudi) : grau en Biologia</title>
<link>http://hdl.handle.net/10550/26346</link>
<description>Estructura de la cèl·lula (materials de suport a l'estudi) : grau en Biologia
Ponsoda i Martí, Xavier
Teoria&#13;
1. Introducció&#13;
Mètodes d'estudi en biologia cel·lular. Cèl·lula procariota i cèl·lula eucariota. Els virus, estructura i cicle vital. Organització de la cèl·lula procariota. Organització de la cèl·lula eucariota. La cèl·lula animal i vegetal.&#13;
2. La membrana plasmàtica&#13;
Model de mosaic fluid. Components de les membranes. Receptors de membrana, canals iònics, transportadors i bombes iòniques. El potencial químic i el potencial elèctric de membrana.&#13;
3. El nucli cel·lular&#13;
Embolcall nuclear. Els porus nuclears. Organització de la cromatina. Estructures de ribonucleoproteïna. El nuclèol. Estructura i biogènesi dels ribosomes.&#13;
4. Citosquelet&#13;
Filaments intermedis. Microtúbuls, centre organitzador de microtúbuls, cilis i flagels. Microfilaments. Mobilitat cel·lular.&#13;
5. La superfície cel·lular&#13;
Contactes intercel·lulars. Polaritat cel·lular. Glicocàlix. Unions hermètiques. Unions adherents. Unions gap. Plasmodesma. Proteïnes d'adhesió cel·lular. Receptors de membrana. Senyalització cel·lular.&#13;
6. La matriu extracel·lular&#13;
Paret cel·lular. Col·làgena. Fibres elàstiques. Glicoproteïnes adhesives. Làmina basal. Matriu amorfa. Biogènesi de components de la matriu.&#13;
7. Sistemes d’endomembranes&#13;
Reticle endoplasmàtic llis. Reticle endoplasmàtic rugós. Distribució i transporti degradació de proteïnes. El sistema ubiquitina-proteasoma. Complex de Golgi. Lisosomes. Vacúols. Peroxisomes. Glioxisomes. Endocitosi. &#13;
Exocitosi. Tràfic vesicular.&#13;
8. Mitocondris i cloroplasts&#13;
Estructura del mitocondri. Cadena de transport d'electrons i síntesi dATP en elsmitocondris. Transport de proteïnes en elsmitocondris. Biogènesi mitocondrial. Estructura dels cloroplasts. Components de les &#13;
membranes dels tilacoides. Tipus de plastidis. Biogènesi de plastidis. Teoria endosimbiòtica.&#13;
9. Cicle cel·lular&#13;
Fases del cicle cel·lular. La mitosi; fases de la mitosi. Cromosomesmetafàsics. Citocinesi. Nocions sobre regulació del cicle cel·lular. Cèl·lules mare. Senescència cel·lulari apoptosi.&#13;
10. La meiosi&#13;
Fases de la meiosi. Reproducció sexual i asexual. Gametogènesi en animals. Espermatogènesi i espermiogènesi. Oogènesi.&#13;
11. Fecundació i desenvolupament embrionari&#13;
Fecundació, segmentació i gastrulació. Diferenciació cel·lular. Fulls embrionaris.
El documentforma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València.
</description>
<dc:date>2012-12-31T23:00:00Z</dc:date>
</item>
<item rdf:about="http://hdl.handle.net/10550/26330">
<title>Un microorganisme per a cada ocasió</title>
<link>http://hdl.handle.net/10550/26330</link>
<description>Un microorganisme per a cada ocasió
Porcar Miralles, Manuel
Els qui treballem en microbiologia no podem queixar-nos de ser particularment incompresos pel públic en general: a diferència del bosó de Higgs, la teoria de les cordes o la prima de risc, tothom té una idea relativament acurada de què és un bacteri. Per si de cas, donem algunes dades sobre els microorganismes: són formes de vida unicel·lulars; amb tota probabilitat les primeres formes de vida a aparèixer sobre el nostre planeta; són molt menuts (l’espessor d’una ungla i un bacteri són, proporcionalment, com el Grand Canyon i un humà) i hi són pertot arreu. Hi ha espores fúngiques i bacteris a l’aire, a l’aigua, al sòl i damunt tots els éssers vius. Estem literalment coberts per bacteris, de manera que el nombre dels que tenim a sobre és molt superior al de les nostres pròpies cèl·lules. En tenim vora mil espècies diferents al nostre intestí, i quan anem al lavabo, hi deixem bacteris en nombres astronòmics: la meitat del pes dels excrements són bacteris i altres microorganismes. Hi ha bacteris a les fosses marines i també a les fumaroles volcàniques de les dorsals oceàniques; hi ha bacteris a l’Antàrtida, sota tones de gel, i bacteris en fonts termals, que viuen i es reprodueixen en aigua bullent+... Hi ha bacteris i fongs que són patògens,  causants d’epidèmies en animals i humans. El còlera, la lepra, la tuberculosi o les plaques a la gola després d’un refredat són causades per bacteris; les micosis cutànies de les piscines, les produeixen fongs. Però hi ha un nombre igualment elevat de microorganismes beneficiosos, que ajuden a combatre els insectes, degraden matèrica orgànica i en permeten el reciclatge o participen en la producció d’un gran ventall d’aliments, des del iogurt (densíssima sopa bacteriana) fins al pa (fet à l’ancienne, amb massa mare barreja de bacteris làctics i de llevats o rents). Els llevats són un grup particularment interessant de fongs unicel·lulars que s’associen sovint amb els bacteris en molts processos (com el pa+ abans esmentat). El rei dels llevats és, sens dubte Saccharomyces cerevisiae, el rent o llevat de la cervesa; agent responsable d’aquesta beguda, però també del vi  i el pa (avui dia i malauradament, només es fa pa amb llevat i no amb bacteris; el gust se’n ressent).
</description>
<dc:date>2012-12-31T23:00:00Z</dc:date>
</item>
</rdf:RDF>
